Guarda’t del foc
de les flames
de la cendra i les brases
del vent de tramuntana
la plana devastada
del marc i la finestra
la ratlla que et separa
del sol que enlluerna
l’esguard que no enganya
i embolcalla’t de llum
que fa la vida clara
que saps fer-la ben teva
des de l’ull de la càmera.
Llum
abissal
Editorial Base, 2025
Més sobre l’autora, ací
Ecología fallida
Un cuerpo desea ser mar
y elige
tonalidades, tempestad, calma.
Un cuerpo desea ser tronco, tener alguna rama
habitada, enraizar en otro cuerpo
y decide
modos de arder, ascua,
ceniza.
---
Ecologia fallida
Un cos vol ser mar
i tria
tonalitats, tempestat, calma.
Un cos vol ser tronc, tenir alguna branca
habitada, arrelar en un altre cos
i decideix
maneres de cremar, brasa,
cendra.
Las
fisuras del género
Publicaciones de Diputación Provincial de Granada, 2016
Més sobre l’autor, ací.
[Traducció meua al català]
(Eva de Lucas Cranach el Vell)
La
indòmita
Una dona caminant per un carrer
que ningú més no pot trobar.
Una dona profundament boja
i lliure, així, sense metàfores.
Raquel
Casas
Lilith
soc jo i Eva és la impostora.
Qui
és ningú per dir-me que el paradís ja no em pertany?
Qui
és aquest home de fang que, com un porc,
s’arrossega?
Qui
és aquest Déu a qui només ell deu obediència?
Lilith
soc jo i Lilith és la serp amb qui m’enrosco i follo.
Lilith
som. Vols venir amb mi i deslligar-te?
No
ho sabeu. Però l’Edèn crema i els gessamins són de cendra.
No
ho sabeu encara. Però el paradís és la foscor.
Jo
cavalco a llom del diable i soc la Senyora d’aquesta terra
que
reguem amb la vostra sang.
Quan
acluqueu els ulls, us pot salvar un pacte.
La llibertat és saber que no serem.
El vent farà dissabte
Ed. Fonoll, 2025
Més sobre l'autora, ací
Tan terrible
Tan terrible com el poema
que ha perdut la música,
tan terrible com l’etern foc dels déus
que no serà mai cendra,
tan terrible com la paraula,
com l’escletxa del malson
per on s’escorre l’infecte orí que mulla
els blancs llençols de la nit.
Tan terrible com l’iceberg a la deriva
de la mort.
Tan terrible com l’amor:
un destí sec de sols
arrencat a les arrels de l’ombra.
El
llamp en la lluerna
Perifèric Edicions, 2021
|
Et
deixo la moneda en el buit de la mà, |
|||
|
amb
precisió maquinal. I encara, |
|||
|
al
mateix temps, llanço els ulls |
|||
|
ben
lluny dels teus —hàbil sincronia |
|||
|
encoberta
per la foscúria. |
|||
|
Ara
em sembla que algú ens observa |
|||
|
des
d'una finestra, rere la flama d'un encenedor; |
|||
|
que
em veuen encertar la cistella oberta |
|||
|
del
menyspreu, en llançar-hi els ulls. |
|||
|
M'esglaia
pensar que siguin aquells nois, |
|||
|
els
que una nit assaltaran |
|||
|
el
caixer on t'arreceres |
|||
|
per
fer-te cendra amb les meves mans. A la taula del mig Ed. Moll, 2009 Més sobre l'autora, ací |
|
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Tinc sobre els peus
la cendra
per apagar la flama
de la pregunta.
Respon a l’ombra
que encega el ritual.
Digues el buit
quan neixi la llavor.
Si no li creixen
ales al camí
¿com serem papallones?
Afrau
Edicions Bromera, 2023
Més sobre l'autor, ací
rescato las palabras
de los hombres
bautizo su silencio pesaroso
anuncio una epifanía en
su color
el dolor ha quedado
enterrado por el tiempo
ahora solo cenizas
que recuerdan o no que
fueron vida
---
jo parlo en cendres
rescato les paraules
dels homes
batejo el seu silenci pesarós
anuncio una epifania en el seu color
el dolor ha quedat enterrat pel temps
ara només cendres
que recorden o no que van ser vida
Desdecir
Ediciones Contrabando, 2018
[Traducció al català feta per mi]
Ni al mar ni a la muntanya.
Adobeu la morera
que un dia vaig plantar.
Serà un adob migrat
però amb un esplet prou bo:
el tremolós clap d’ombra
damunt la gespa tendra
una tarda d’estiu.
Taronges calentes
Fonoll, 2017
Més sobre l'autor, ací
calfred del vent arrossegant
silenci.
S'atura I’aire amb batec
vigilant.
Preludi de dansa, la cendra
viva:
porta la nit inici de foguera.
| (Imatge pròpia) |
| (Estany de Nules. Imatge pròpia) |