EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carmen Raimundo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carmen Raimundo. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de desembre del 2017

POEMA AMB DATA: 21 DE DESEMBRE

(El judici final. Detall. Capella Sixtina. Miquel Àngel)
21 DE DESEMBRE

Estes guerres que acaben
i just de nou comencen
en altre lloc, pertot arreu.
Com la tondosa del barber,
o com els freds hiverns
de dies ombrius,
hom pot rememorar Caín.

Tot allò que he fet és—
o això sembla— enderrocar
runes amb una branca,
fins quedar cobert
de sutja i cendra.
No podria ni volent
esborrar-les de la pell.

Charles Simic
El meu seguici silenciós
Harcourt, 2005
Més sobre l'autor, ací

[Versió i traducció de l’anglés de Carmen Raimundo]

[Facilitat per Joan Navarro]

December 21 //  These wars that end / Only to start up again / Somewhere else / Like barber's clippers / Or like these winters / With their bleak days / One can trace back to Cain // All I've ever done-- / It seems-- is go poking / In the ruins with a stick / Until I was covered / With soot and ashes / I couldn't wash off / Even if I wanted to. // Charles Simic, “My Noiseless Entourage”, Harcourt, 2005.

dilluns, 5 de setembre del 2016

POETES LLETRAEDRETANS: CARMEN RAIMUNDO

(Imatge presa de www.iratxealvarez.com)
MINIATURISTA DE L'ATZAR


Miniaturista de l'atzar 
recull bocins d’històries 
sorgides d’infinits llocs, 
tants com destins consumats. 
Biografies destil·lades en esferes, 
textures, colors, 
involuntàriament sotmeses a l’atzar 
i ara en mans alienes. 
Les mans de l’anhel contingut 
ara seran recer de les troballes 
i traçaran el mapa 
dels efímers instants perduts.

Carmen Raimundo
Inèdit.
Més sobre l'autora, ací i ací

dissabte, 25 d’abril del 2015

MOMENTS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

                                              Aturem el rellotge d’etern retorn (...)
                                              Enric Sanç, ‘Levitat de l’ésser’
                                              Les hores concèntriques, 2013

Un cabell llarg a l’arbitri de la brisa,
un bri de blat a la deriva del rierol.
La fulla que cau de l’arbre
dibuixa una ziga-zaga.
Mentre, no puc evitar-ho,
un rumb en la mirada
i el pensament a la deriva.
Durant eixe precís moment
el temps s’atura,
et converteixes en levitat
i pots escoltar el teu interior...
fins que la llunyana campana
fa sonar un quart
                                                      levitat breu.

Carmen Raimundo
Moments, paisatges, petits tresors
(poemari inèdit)
Més sobre l'autora, ací

[Poema que forma part del poemari guanyador del Xé Premi de poesia Teodor Llorente de La Pobla de Vallbona]