 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
AERÒLITS
Sigues poeta un
instant i home cada dia.
-
La vida és una
presó els barrots de la qual són els dits de Déu.
-
L'home, aquest
animal que mira les estrelles.
-
La lluna il·lumina
la misèria del món.
-
La vida són els
guants de la mort.
-
Llevat d’alguns,
els animals no parlen. Els morts tampoc, excepte alguns.
-
Algú que m'estimava
molt em va mossegar un dia el pensament.
-
La paraula poeta és
una falta d'ortografia de Déu.
-
Veure un ocell
lliure és estar en una gàbia.
-
Desconeix-te a tu
mateix.
-
No tinc més mestre
que la meua ànima.
-
L'home humà no
existeix a la terra.
-
Que poc original és
el pecat original!
-
Que jo sàpiga,
ningú ha parlat de l'eco del silenci.
-
L'home és un animal
onomàstic.
Carlos Edmundo de Ory
Aerolitos
El observatorio Ediciones,1985
[Traducció del castellà feta per mi]
Sé
poeta un instante y hombre todos los días. / La vida es una prisión
cuyos barrotes son los dedos de Dios. / El hombre, ese animal que
mira las estrellas. / La luna ilumina la miseria del mundo. / La vida
son los guantes de la muerte. / Salvo algunos, los animales no
hablan. Los muertos tampoco, salvo algunos. / Alguien que me amaba
mucho me mordió un día el pensamiento. / La palabra poeta es una
falta de ortografía de Dios / Ver un pájaro libre es estar en una
jaula. / Desconócete a ti mismo. / No tengo más maestro que mi
alma. / El hombre humano no existe en la tierra. / ¡Qué poco
original es el pecado original! / Que yo sepa, nadie ha hablado del
eco del silencio. / El hombre es un animal onomástico.