ECOLOGÍA FALLIDA

(Imatge pròpia)

 

Ecología fallida

 

Un cuerpo desea ser mar

                               y elige

tonalidades, tempestad, calma.

Un cuerpo desea ser tronco, tener alguna rama

habitada, enraizar en otro cuerpo

                               y decide

modos de arder, ascua,

                              ceniza.

 

---

 

Ecologia fallida

 

Un cos vol ser mar

                        i tria

tonalitats, tempestat, calma.

Un cos vol ser tronc, tenir alguna branca

habitada, arrelar en un altre cos

                         i decideix

maneres de cremar, brasa,

                                cendra.

 

Ángel de la Torre

Las fisuras del género

Publicaciones de Diputación Provincial de Granada, 2016

Més sobre l’autor, ací.

[Traducció meua al català]

OBSERVATORI ORNITOLÒGIC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Al fillol Jordi Creus, un cop més

OBSERVATORI ORNITOLÒGIC

1

Colibrí del Canadà

 

De sobte, un colibrí

se’t mostra, cobejant

l’expenedor de nèctars,

les flors que fan conserves

de dolcesa perenne.

Amb musculades ales,

conjugant la fermesa

amb verbs de moviment,

pinta un retrat, suspès

en l’aire per cap fil,

aparentment immòbil.

De la immobilitat

—necessitat obliga—

en fa raó de viure,

malgrat tenir com té

fràgil el cor, propens

a l’ictus, estressat.

Fent convergir, però,

la força i la feblesa

 a fi de subsistir,

es capfica en la feina,

s’abandona —i ho sap:

l’arbre i l’aire el fan lliure,

l’aire i l’arbre el retenen.

 

De sobte, el colibrí

desapareix. I torna,

entre les flors, la calma

activa dels insectes.

 

Collbató, 25-VII/5-IX-18

Jaume Creus i del Castillo

Àrea de descans

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2025

Més sobre el autor, ací i ací

[A L'ESPIGÓ...]

(Imatge pròpìa)

A l’espigó roques que parlen amb

els pescadors, estàtues de la calma.

Davant, la mar. El moviment etern.

amunt, avall, torturant l’espigó.

 

Els pescadors llencen l’ham, mentre llig.

Molt sovint nens, els fills amunt, avall

entre el rocam. Amb calcer, por dels vidres.

Amb la remor, bellesa imaginaria.

 

No pesquen mai, només vénen i miren,

tanquen els ulls, passen calms els diumenges

Planyen la mar. Jo també cloc els ulls.

 

Aquesta mar només té la remor

i l’horitzó. Cloc els ulls, mire enllà.

Amb la remor imagine bellesa.

 

Pau Sif

Tríptic d'un carrer

Eliseu Climent Editor, 2005  

Més sobre l'autor, ací i ací. 

LES BALMES OBLIDADES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Les balmes oblidades

 

El teu cos no necessita discursos, existeix pel gest que suposa i s'oposa a qualsevol verbositat que impliqui una gesticulació massa estrident. El teu cos viu sense l'obligació d'un ritme frenètic, més enllà de la frenètica cadència dels colors que s'aferren al batec dels cors. Però, de tant en tant, una paraula imposa la bifurcació de les promeses i els actes acompanyen els silencis reservats dels llargs capvespres de lectura. Si hom cerca la puresa, només trobarà la rudesa de les mirades inútils i de les armes homicides: inventarà el repòs en presentar-se els núvols de la desídia. Algú desfà el vel de les hores erigides al pal de les nacions encara incipients i s'esmunyen les busques esfilagarsades entre matolls i verdolagues, entre margallons i llangardaixos. Encara no s'esdevé la calma precisa perquè la lletra pugui fer olor de nous llessamins i de papers mullats, quan tot d'avionetes atrotinades escampen pels cels indolents les línies indecents dels hímens oblidats.

Ricard Ripoll

El món s'acaba demà

Edicions del Buc / Pruna Llibres, 2020

Més sobre l'autor, ací i ací

VEU DE NIT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

VEU DE NIT

 

La nit va dur l’harmonia de la teva veu,

deixant-la caure, lleu, mansa capa de sorra,

bàlsam per les cremades infligides al cor

per la tossuderia d’acomplir infinits llistats,

inútils pel camí principal,

imprescindibles per engreixar el silenci

traginat, sense pensar, dins nostre.

Llavors la veu, feta sentit,

recordà la cadència de l’aigua en calma,

acaronant les arestes vives de la pedra

i quedà perennement gravada

en el full marcat d’un grapat de versos.

Nati Soler Alcaide

Les dents de la pluja

Bromera Edicions, 2011

Més sobre l'autora, ací

EN VERMELL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EN VERMELL

Hi ha dies
que et trobes en vermell tots els semàfors.

No saps com es fa,
això d’ofegar les ganes d’arrencar a córrer
i haver-te d’aturar a cada cruïlla
i trobar-te a sota de la pell
alguna cosa que s’assembli a la calma
de què parlen els savis.

A les sales de vetlla dels tanatoris
hi fa el mateix fred que en algunes oficines.

Sònia Moll

Déu en algun lloc

Eumo Editorial, 2014

Més sobre l'autora, ací

(necròpsia)

(Crist jacent de Mantegna)

(necròpsia)

la calma traspua
la pell de silenci
dels cossos badats
sobre la lasciva
fredor de la pedra
amb ferm bisturí
hi hem perfilat
tots els noms de l’oblit
-un únic, mistèric,
secret nom per a tots
apagau el llum
                               en sortir

Pere Perelló i Nomdedéu

Cants llebrers

Adia Edicions, 2016

Més sobre l'autor, ací

[MATÍ D'INICIS DE CALMA...]

(Imatge pròpia)

Matí d'inicis de calma
per rastrejar el procés dels núvols: 
pedaços de cel que marquen el camí dels vents, 
petjades de boira que responen al joc de l'aigua. 
Contemplo com circulen 
i em sento illa, 
perduts els ulls pels contrastos que l'espai evoca,
horitzons que projecten la distància i el temps.

Joana Bel

El risc de l'aigua i del silenci

Ed. 3 i 4, 1990

Més sobre l'autora, ací i ací