Principi de Peter
Barcelona
Després de Peter ja no pots mossegar
ni closques d’ametlló ni, gairebé, una poma.
Després de Peter, quan reprens el trajecte
que et du a les oficines sols queda cansament
i quan hi entres, només veus taules exhaustes,
carcasses ennegrides de vells ordinadors,
plantes de plàstic i, potser, aquells objectes
inútils i grotescos que algú et va regalar
qui sap si per Cap d’Any o abans de les vacances.
Després de Peter, per més que t’hi escarrassis
ja saps del cert que sols queda l’espera
del moment en què et diran que ja no cals
i que has esdevingut ferralla del sistema
com l’antic engranatge del control horari
que ara han canviat per un circuit imprès.
Després de Peter saps que el teu ofici
és no fer nosa fins que siguis invisible
com l’arxivador de cartó botit de paperassa
que segella per sempre el lacre de la pols.
Després de Peter també saps que escriure
ja no pot ser un somni de plenitud,
només un entreteniment tan meritori
com els quaderns de mots encreuats
o les receptes per fer coca ràpida.
Després de Peter no vols llet als cafès
(aquells cafès burocràtics: fem un cafè, parlem-ne)
perquè et fa coragre i, tanmateix, enyores
engolir a pleret el primigeni calostre
que antany et va fer créixer i et va enrobustir.
Després de Peter, només hi ha una llet
que et pot refer les dents: la llet de lloba.
Turisme interior
Pagès Editors, 2024
Més sobre l’autor, ací