(un
dia després del col·lapse de l’aigua)
Una
corrua de llengües i de bestioles de pèl
travessen
llargues extensions de camp.
Cerquen
la gota en la xafogor homicida.
Culpa
dels vulgars, jacent, es troben
la
serp i la història
que
determinen la blancor del nostre saïm
el
dia que ens obriran en canal.
Suplicarem
la saliva matinera
amb
regust d’all novell.
Uralita
LaBreu
Edicions, 2024
Més sobre l’autor, ací
(Imatge presa d'ací)
Soy un ave
mi cuerpo puntiagudo vuela solitario
no he visto el paraíso
mi vuelo cubre los mares
no he visto el infierno
mi vuelo mece los vientos.
Estoy en un campo de trigo
no he visto a Dios
una brisa mueve la espiga.
---
Soc una au
el meu cos punxegut vola solitari
no he vist el paradís
el meu vol cobreix els mars
no he vist l'infern
el meu vol bressola els vents.
Soc en un camp de blat
no he vist Déu
una brisa mou l'espiga.
Lluvia. Poemas 2006 - 2016
Fondo Kati, 2017
Més sobre l'autora, ací
[Traducció meua al catala]
Ukiyo-E
La fascinació per les escenes inspirades en el
teatre kabuki o la vida a les ciutats i al camp: vistes urbanes i
paisatges naturals estampats en el paper d'escorça de morera o d'arròs. El
deliciós encant de les xilografies japoneses que mostren l'erotisme d'uns
cossos cardant o paisatges amb ponts i camins velats sota el tamís blau de la
nit o el vel d'una boira. Un tsunami i uns pescadors. Unes flors de cirerer, el
que és fugisser i muda. És la veladura del real que es desvela en el jardí del
vent o sota la cabellera d'una pluja. El parpelleig d'un món flotant, a punt de
ser o d'esvanir-se.
Ricard M. Pinyol
Arrels d'aire
LaBreu Edicions, 2021
Més sobre l'autor, ací
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
| (imatge presa d'ací, retocada per mi) |