EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Caminar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Caminar. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de juny del 2025

[DIA RADIANT CLOÏSA DE LA VEU...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Dia radiant cloïssa de la veu que m’has creat
tot nu per caminar els meus diumenges de cada dia,
entre les benvingudes de les platges
fes bufar el vent fins ara inconegut,
estén un jardí d’estimació
perquè el sol hi rebolqui el cap
i encengui amb els llavis les roselles.
Les roselles que segarà la gent orgullosa
perquè no hi hagi altre senyal al seu pit nu
que la sang de la despreocupació que ha esborrat la tristesa
i ha arribat fins a la memòria de la llibertat.
He dit l’amor, la salut de la rosa, el raig de sol,
que és l’únic que de dret encerta el cor.
He dit Grècia que petja amb fermesa la mar.
Grècia que sempre em fa viatjar
a muntanyes nues glorioses de neu.
Dono la mà a la justícia,
font clara, brollador suprem.
El meu cel és pregon i immutable.
Allò que estimo neix sense parar.
Allò que estimo, sempre, tot just comença.


Odisseas Elitis

Sol primer

Godall Edicions, 2025

Més sobre l'autor, ací


[Traducció de Pau Sabaté]

dijous, 18 d’abril del 2024

[NI ESTELS NI LLUNA...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


ni estels ni lluna en bosc de serps.

l'hostal és buit, la porta closa

passejo interrogants

a l'ombra del castell del desconcert.

 

lladrucs,

cap més resposta.

per què n'hauria d'esperar alguna altra?

jo sóc la lletra que comença el joc,

i en reconec la por i el que m'hi jugo.

 

camino de punteres

pel vidre de la llum que filtra el dia.


Francesc Garriga Barata

Tornar és lluny

Edicions Proa, 2013

Més sobre l'autor, ací i ací

dimarts, 12 de març del 2024

ET PENSE

 


(Imatge no identificad presa de la xarxa)

ET PENSE


sovint et pense

lliure I galana

pels carrers amples

i oberts de la vila

 

bufa un poc de vent que

pentina i ondula els teus cabells

 

camines segura, bella, ufana

Afrodita i Eros vetlen per tu


Miquel Català

Carmen lucet in textura

Editorial Neopàtria, 2023

Més sobre l'autor, acíací



dilluns, 19 de desembre del 2022

L'ISARD

 (Imnatge no identificada presa de la xarxa)

L’isard


I com l’isard camines, puges,

 fugint de tota cosa dita, escrita,

 de tota cosa tot just tocada.

 I com l’isard ets la bellesa

 la immanència dels llocs | el pas del temps que no passa.

 


Meritxell Cucurella-Jorba 

Verticalitat i delinqüència

Editorial Fonoll, 2021

Més sobre l'autora, ací 



divendres, 8 de juliol del 2022

COM DELS OCELLS, EMANA DEL MÓN LA CALOR

(Immortal. Liang Kai)

 

COM DELS OCELLS, EMANA DEL MÓN LA CALOR

 

Davalles la nit

i els coloms t’acullen:

parrupegen calms.

---

Un carrer estret

a l’esquerra amb ombres.

Pixats, geranis...

---

L’estiu s’atura

i espera excitat,

rugint rere el mur.

---

Intransitada,

solitària fosca.

Tenebra d’arbres.

---

Deixalles, vòmits.

Com dels ocells, emana

del món la calor.

---

Somies perdut,

roder, amerat, feixuc.

El vent et lladra.

---

Algú camina

davant teu, i tu davant.

Sou tu i l’eco.

 

Antoni Defez

Com dels ocells, emana del món la calor dins de La quietud de les pedres 

Viena Edicions, 2004

Més sobre l'autor, ací i ací  

 

 

divendres, 4 de desembre del 2020

FINS AL CEL

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Fins al cel

 

Des que vas començar a caminar,

se t’oferia irresistible el gronxador

damunt la gespa del pati.

 

Anem-hi, em dius.

Vols que t’empenyi «Fins al cel».

 

I mentre voles alt,

una i altra vegada,

s’arrelen profundes a la terra

vivències que germinen.



Esperança Castell Rodríguez
Mig pa i una flor
Editorial Meteora, 2020
Més sobre l'autora, ací


dijous, 6 de juliol del 2017

[EM PERD PER LES IMATGES I ELS SONS,...]

(Imatge presa d'ací)
Em perd per les imatges i els sons, 
sent cançons al voltant 
i colors i formes transhumant-se. 
Prove de tancar la finestra 
que dóna a la placeta 
que congrega aquesta música boja, 
aquesta dansa d'espectres, 
i aprenc de caminar tot sol per la ruta del silenci 
en què desemboque.
Estalvi del pànic 
invente uns ecos de llauna. 


Manel Rodríguez-Castelló
Erosions
Amós Belinchón, Ed., 1994
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 18 de desembre del 2016

CAMINAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
      Camine per la ment, perdut en el silenci, 
amb càrregues boiroses que sobten sobre mi. 
He viscut moltes hores orfe de simpaties 
i ja no tinc !es plantes arran de l'univers.

      Quanta setmana estreta perduda en el desfici! 
Reivindicaré l'oci? 
Ara exalce tenebres i recapte misteris.

      Veig que els meus no m'entenen 
-açò tampoc no és nou-, 
que he fugit cap avant 
sense marcar un pas (com diuen que cal fer).

      Però el pas, si és que hi ha, per ara sembla meu, 
ben meu, meu.

      Diuen que el poble espera, 
que el poble encara espera. 
I què espera ara el poble?

     Si de cas, aquell xiquet que venia innocència? 
si de cas véncer les tanques? 
si de cas, la imatge 
d'una nova i eterna, completa, Primavera? 
Primavera prima-? 
Primavera -vera?

      L'única Primavera que podem abastar, 
tant el poble com jo, 
és la dels somnis vells, la de la il·lusió morta. 
Ara ja tot és història. 
Ha arribat la Tardor.


Jaume Bru i Vidal
Els (retrobats) poemes del 71
Sagunt, 1991
Més sobre la'tor, acíací

dilluns, 14 de febrer del 2011

CAMINAR


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Caminar tota una vida
et porta a preguntar si quatre passes
et fan el pes. Però no hi ha altre canvi
i veus a trossos sota tanta pluja
els vespres de la vida en un sol vespre
i el sol que es repeteix en mils de gotes.

                                          JOAN BROSSA