EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Buit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Buit. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de març del 2026

FAM

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FAM

 

El blau d’aquest cel

Sense matisos, algunes

Aus esporàdiques (el buit

que deixen al seu darrere),

La marinada, potser, blanques

 

Pampallugues als àlbers,

Pedretes, migpartida pilota

De goma al teulat, el pany

Desert de carretera, intuïda

 

Remor de l’aigua a la séquia,

I, allà, al fons, a l’abast

De dos dits entreoberts, un

 

Isolat rectangle de xiprers:

Tota aquesta insadollable

 

Fam de la mirada.

 


Josep Civit i Mateu

Vidrendins

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

dilluns, 9 de juny del 2025

[ACÍ, A LA VIDA, TOT ÉS MASSA TÈRBOL...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ací, a la vida, tot és massa tèrbol.

A banda de l’angúnia que mai no ens oblida,

hi ha una guerra

tacant, prenent-li foc al mapa,

enllà lluny.

Als ulls venen imatges

que ens la mostren

de tant en tant, ferint-los.

Enllà, els homes, tots brutedat,

sostenen

la mort per la cua.

Les dones ja no són dones,

són feres

amb el cadell al coll,

i cauen

les ciutats al buit:

enderrocs i cadàvers

fan muntó... ¿Què et diria?

He isolat una imatge

 –imatge feta veu–

i te la porte al cercle,

on potser romandran encara,

molt tímides

partícules d’ulls vius,

concavitats d’orella...

Mira i escolta.

(i adorm-te tu també

xiquet, fill, home meu.)

 

Maria Beneyto

El que resta d'un clam perdut. 37 poemes inèdits

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

divendres, 18 d’abril del 2025

METAFÍSICA

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Metafísica

 

Tan clara i blanca

aquesta llum de finals d’estiu!

Tan nítides les arestes de les coses!

Negres, tan espesses, arreu, les ombres!

Ni un plomissol

en aquest blau tan fondo,

tan dens, també de no res!

Té peresa l’aire ardent i pla.

A penes un perfum de farigola exhausta.

Tot és ple d’un buit impalpable,

absència de pes,

com una vella fusta surant

damunt de la pell impalpable d’un estany

 


Francesc Pané Sans

Llum de tardor

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací

dimecres, 29 de gener del 2025

FLOR EPIDURAL

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Flor epidural

 

Adore tots els líquids que fan,

del meu cos cràter, una improvisada

i infinita

cascada

Amb cada gota insubornable

vaig omplint el buit que m’espanta,

la balma invisible on encara puc desnàixer.

 

Begonya Pozo

Arrel

Godall Edicions, 2024

Més sobre l’autora, acíací

dimecres, 1 de gener del 2025

HIBISC DE FOC


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
 

Hibisc de foc

A Luís Alpera, in memoriam

Surant enmig del naufragi,

la nit reconeix una llum estesa

dins un últim horitzó d’illes blaves.

És el foc qui les crea des de l’aigua,

o és el miratge d’un desig ocult?

Acceptem el repte:

l’incendi és dels hibiscos que s’incendien

per la ruta d’un cel voluptuós.

Assumim el buit:

són flors plantades en una metàfora

que origina els colors d eles paraules.

Surant enmig del naufragi,

l’hibisc de foc ens podria salvar.

 


Vicenç Llorca

La llum mirada

Perifèric Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací

dilluns, 24 de juny del 2024

[AQUESTA LLUM...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Già nella notte densa

 

Aquesta llum

que lentament transita

pel cel tibant d’abril

—un declinar esperat,

sense triomf—

et deixa un rastre breu,

de bava, a les parets del cor.

Tants dies sense tu,

en la nit densa

de cartes no llegides.

Un buit. L’espera

als caires vius de l’aigua.


Josep Maria Fulquet

Natura d'infinit

Edicions 62, 2016

Més sobre l'autor, ací


dijous, 30 de maig del 2024

45.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 45.

 

M’ho posaré difícil.

Escriuré fàcil.

Ja no jugaré amb les paraules.

Llegiré diferent:

seré el meu únic subratllat.

 

[...]

 

Em moriré igual que hauré viscut:

dolçament amargat.

Un cop dins del buit,

estic segur que ningú no

n’anirà ple.


Josep Domènech Ponsatí

Rotija

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

dijous, 18 d’abril del 2024

[NI ESTELS NI LLUNA...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


ni estels ni lluna en bosc de serps.

l'hostal és buit, la porta closa

passejo interrogants

a l'ombra del castell del desconcert.

 

lladrucs,

cap més resposta.

per què n'hauria d'esperar alguna altra?

jo sóc la lletra que comença el joc,

i en reconec la por i el que m'hi jugo.

 

camino de punteres

pel vidre de la llum que filtra el dia.


Francesc Garriga Barata

Tornar és lluny

Edicions Proa, 2013

Més sobre l'autor, ací i ací

dilluns, 8 de gener del 2024

[LUEGO LA BATALLA REPETIDA... / DESPRÉS LA BATALLA REPETIDA...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

XX

 

Luego la batalla repetida,

los cuerpos en la escena con su carne:

visiones, dentelladas, exabruptos

muerte pasajera, resurrecta,

vívida humedad de cielo en tierra,

tierra de las nubes en las manos.

 

Y en los dedos de los pies, en la saliva,

en un trozo de la piel, en todo el cuerpo,

llamaradas, laberintos, viento agreste

que cura y no da tregua

al hambre de tus aguas,

al peso de tu centro.

 

Y luego la embestida del furioso,

la rabia del dulce arrobamiento,

el hueco o el vacío, la distancia,

el ritmo que no cesa y que no cesa:

el labio en la cintura,

la huella de tu paso,

el ojo entre los dedos que resuella.

 

Una y otra vez la voz del cuerpo,

la voz que se desgarra abandonada

en dos fracciones juntas y distintas,

en dos amantes ciegos que se besan.


---

 

XX

 

Després la batalla repetida,

els cossos en l’escena amb la seva carn:

visions, dentades, exabruptes

mort passatgera, ressuscitada,

vívida humitat de cel en terra,

terra dels núvols a les mans.

 

I als dits dels peus, a la saliva,

en un tros de la pell, en tot el cos,

flamarades, laberints, vent agrest

que guareix i no dona treva

a la fam de les teves aigües,

al pes del teu centre.

 

I després l’envestida del furiós,

la ràbia del dolç èxtasi,

el buit o l’esvoranc, la distància,

el ritme que no cessa i que no cessa:

el llavi en la cintura,

la petjada del teu pas,

l’ull entre els dits que bleixa.

 

Una vegada i una altra la veu del cos,

la veu que s’esquinça abandonada

en dues fraccions juntes i diferents,

en dos amants cecs que es besen.

 

 

Andrés Morales

El Arte de la Guerra

Red Internacional del Libro, 1995. Santiago de Chile

Més sobre l’autor, ací


[Traducció meua del castellà al català]

dimarts, 2 de gener del 2024

J.

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

 J.

 

Ahir vas abandonar l’habitació per fer un cigarret

i quan t’he tornat a veure eren quarts de vuit del matí,

sorties de la dutxa amb els cabells xops

i et posaves el bodi amb agilitat.

Quan t’he buscat de nou amb la mirada,

només quedava a la tauleta un suc de taronja i llimona

i, a la cuina, una cafetera, que he assaborit

en el dibuix de la silueta dels intersticis de la ment

mentre aspirava la teva olor

amb l’aroma del cafè.

 

Ha tronat i ha plogut tota la nit

i he tingut la sensació de xerrar amb tu

en una vigília lleugera,

com ho feia amb els cosins quan estàvem de vacances,

converses etèries de cadells entre jocs estivals.

És la sensació encomanadissa,

pau sostinguda i l’al·licient de ser amb tu,

sense fer res o trepitjar el fre:

una tarda d’amor o un passeig

cap a un vers no inestable.

 

Els gats eviten els tolls al pati

mentre cada glop em crema la gola.

La sala s’engrandeix sense la teva presència,

i tots els records per les lleixes són un interrogant

que ni intento esbrinar de reüll.

Tot i que has sortit fa pocs minuts

la casa s’ha buidat més que la tassa.


David Castillo

Camp pervers

Edicions Proa, 2023

Més sobre l'autor, ací i ací

dimarts, 5 de juliol del 2022

PETICIÓ

 
(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 PETICIÓ

 

A aquesta tardor

demane les meues mans mossegades

en la litúrgia vespertina,

el camí sense memòria.

Demane els meus ossos llaurats

en aquest estatut d’amor

on dir jo

no em salva sense el tu que l’acompanya.

Aquesta tardor

em fa jurar la llum

per a veure el teu pubis daurat,

i sempre torne

a les roselles preses en els teus mugrons,

als teus pètals blancs en la meua boca,

i et mulle els peus

amb els llavis d’un pardal vell

perquè tu m’alimentes amb la teua pell i...

m'eternitze.

 

En aquesta tardor

penges paraules en les meues parpelles

i t’afones en el meu buit

fent olor de romer i llorer,

a saliva,

a perfum francés.

Aquesta tardor

               -com veus-

em té imantat al teu ésser.

 

Eusebi Morales 

El somni on visc

Edicions Bromera, 2001

Més sobre l'autor, ací  

diumenge, 8 de maig del 2022

LA FRED

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA FRED

 

Tot es desfà, i és fred el menjador

on s’arrauleixen les lleixes i els marcs

dels quadres que es consolen per inèrcia,

quan hi aterres al tombant d’un nou dia

i compareix el buit dins uns llençols

—tot es desfà, li diu algú a algú,

 

i la fred deu ser una mena d’abric.

 

Elm Puig Mir

Planeta latent

AdiA Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací