LES LLAVORS SÓN INVISIBLES

 

(Il·lustració de Sebastià Dénia)

Les llavors són invisibles

 

Les llavors són invisibles,

dormen dintre de la terra,

preparen les seues vides

mentre que dura l’espera.

 

Un dia per fi desperten,

allarguen al cel els braços,

badallen i es deixondeixen

i fan els seus primers passos.

 

Brotaran al meu jardí

cada dia noves herbes

i jo hauré de descobrir

si són bones o dolentes.

 

Deixaré créixer la rosa

perquè és inútil i és bella,

em regala el seu aroma

i m’allunya la tristesa.

 

Vigilaré els baobabs,

que no arrelen en la terra,

no siga que es facen grans

i em foraden el planeta.

 

Eva Dénia

El color del blat

Bromera edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

[JA EL VELL DEIA LA FÓRMULA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Ja el vell deia la fórmula secreta, i llur servici

prestaven sos ministres; i ja el primer catiu,

dada la sang, cremava sobre el sagrat caliu.

Llavors la profetissa, que amb lo seu vel de llana

solia el cap cobrir-se davant la mort humana,

se descobrí i, al caire més alt del talaiot,

en actitud resolta de qui callar no pot,

alçant al cel los braços desnús i la mirada

d’uns ulls a on llampega l’encant d’una inspirada,

així parlà: –Sentiu-me, ministres i guerrers…

Precís és que aquest jove cantor dels estrangers

aquí la sang no vessi: per víctima escollida

el déu ignot demana que l’entreguem en vida

allà dins la gran Cova, son temple misteriós.

Allà, en les grans angústies, un poble temerós

penetra per deixar-hi sa víctima més pura…

Deixem viu aquest jove dins la caverna obscura.–

 

Miquel Costa Llovera

La deixa del geni grec

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací