EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Besar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Besar. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 de gener del 2026

SONGS IV / CANÇONS IV

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SONGS IV

 

Thy fingers make early flowers of all things.

thy hair mostly the hours love:

a smoothness which

sings,saying

(though love be a day)

do not fear,we will go amaying.

 

thy whitest feet crisply are straying.

Always

thy moist eyes are at kisses playing,

whose strangeness much

says;singing

(though love be a day)

for which girl art thou flowers

bringing?

 

To be thy lips is a sweet thing

and small.

Death, Thee i call rich beyond wishing

if this thou catch,

else missing.

(though love be a day

and life be nothing,it shall not stop

kissing).

 

---

 

CANÇONS IV

 

Els teus dits fan flors primerenques de tot.

els teus cabells els estimen més les hores:

una placidesa que

canta, tot dient

(encara que l’amor no dura sinó un dia)

no temis, anirem a festejar el maig.

 

vaguen els teus llarguíssims peus fràgils.

Sempre els teus ulls humits juguen a besar,

la seva estranyesa diu

molt; cantant

(encara que l’amor no dura sinó un dia)

a quina noia portes flors?

 

És una cosa dolça i petita que els teus

llavis

siguin.

Mort, a Tu et dic rica més enllà del desig

si t’apoderes d’això

i perds la resta.

(encara que l’amor no dura sinó un dia

i la vida és no res, no s’acabaran els

besos).

 

e. e. Cummings

(a) poemes

El Gall Editors, 2007

Més sobre l’autor, ací


[Traducció d'Alfred Sargatal]

diumenge, 11 de febrer del 2024

LES TRES SÍL·LABES

 

(Imatge de Lluís Roura)

Les teves síl·labes

 

Només tu, amb el teu desig,

adies els jorns en què amar-te

és quan tu en lloc de dir avui és dissabte de maig o dilluns de novembre

arribes i dius avui és catedral d’abril

que regalima degotissos i caderneres gòtiques.

 

I ho dius així, com qui segueix planxant una camisa,

on el meu cor és un butxaca plena de roselles.

 

I jo aprenc aquests versos que tu, en besar-me,

escrius a la meva ànima, amb totes les síl·labes d’estimar-me.

 

Pere Suau Palou

Una cademera en flames

Adia Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací

diumenge, 4 de febrer del 2024

ÒRBITES EN SINCRONIA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


ÒRBITES EN SINCRONIA

 

¿Qui és aquest vell que veus en el mirall

i no et diu res de qui va ser perquè

s’ha oblidat, fins i tot, de la tristesa,

ni aquests llavis cansats de tant besar

només la icona d’un amor benigne,

ni l’última claror de cap al tard,

ara que sents com va marxant la vida?

¿Qui és aquest vell de rostre inconegut

amb faccions d’una mort massa propera,

el sobirà monarca de les flors

que es van marcint al centre del nou dia?

¿Qui l’home d’aquest temps que sempre et buida

de tot l'enyor que havies pressentit?

Cal que tanquis ja el llibre i cada pàgina

amb un vers infinit, profund, subtil

com la imatge del vell que veus, decrèpita,

en el fons del mirall que ara contemples

i que saps que, malgrat l’engany de viure,

des de l’inici ja va ser la teva.


Israel Clarà

Òrbites en sincronia

Edicions del Sud, 2020

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 8 de gener del 2024

[LUEGO LA BATALLA REPETIDA... / DESPRÉS LA BATALLA REPETIDA...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

XX

 

Luego la batalla repetida,

los cuerpos en la escena con su carne:

visiones, dentelladas, exabruptos

muerte pasajera, resurrecta,

vívida humedad de cielo en tierra,

tierra de las nubes en las manos.

 

Y en los dedos de los pies, en la saliva,

en un trozo de la piel, en todo el cuerpo,

llamaradas, laberintos, viento agreste

que cura y no da tregua

al hambre de tus aguas,

al peso de tu centro.

 

Y luego la embestida del furioso,

la rabia del dulce arrobamiento,

el hueco o el vacío, la distancia,

el ritmo que no cesa y que no cesa:

el labio en la cintura,

la huella de tu paso,

el ojo entre los dedos que resuella.

 

Una y otra vez la voz del cuerpo,

la voz que se desgarra abandonada

en dos fracciones juntas y distintas,

en dos amantes ciegos que se besan.


---

 

XX

 

Després la batalla repetida,

els cossos en l’escena amb la seva carn:

visions, dentades, exabruptes

mort passatgera, ressuscitada,

vívida humitat de cel en terra,

terra dels núvols a les mans.

 

I als dits dels peus, a la saliva,

en un tros de la pell, en tot el cos,

flamarades, laberints, vent agrest

que guareix i no dona treva

a la fam de les teves aigües,

al pes del teu centre.

 

I després l’envestida del furiós,

la ràbia del dolç èxtasi,

el buit o l’esvoranc, la distància,

el ritme que no cessa i que no cessa:

el llavi en la cintura,

la petjada del teu pas,

l’ull entre els dits que bleixa.

 

Una vegada i una altra la veu del cos,

la veu que s’esquinça abandonada

en dues fraccions juntes i diferents,

en dos amants cecs que es besen.

 

 

Andrés Morales

El Arte de la Guerra

Red Internacional del Libro, 1995. Santiago de Chile

Més sobre l’autor, ací


[Traducció meua del castellà al català]

dimarts, 3 de gener del 2023

[EL PRIMER NOI QUE EM VA BESAR...]

 
(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 el primer noi que em va besar

 em va agafar per les espatlles

 com el manillar de

 la primera bici

 en què devia pujar

 jo tenia cinc anys

 

 els llavis d’ell feien

 l’olor de la fam

 que se li havia enganxat del

 pare devorant la mare a les quatre de la matinada

 

 era el primer noi

 que m’ensenyava que el meu cos era

 per donar-lo a qui el volgués

 que jo no havia de sentir-me

 completa de cap manera

 

 i redeu

 si vaig sentir-me tan buida

com la seva mare a un quart i mig de cinc de la matinada

 

[Traducció al català feta per Biel Olid] 

----

 

le premier garçon qui m'a embrassée

tenait mes épaules

come le guidon

de la première bicyclette

qu'il jamais conduite

j'avais cinq ans

 

il avait l'odeur de

l'être affamé sur ses lèvres

une odeur rappelant son père

se repaissant de sa mère a 4 heures deu matin

 

il était le premier garçon

à m'apprendre que mon corps était

à donner à ceux qui le voulaient

et que je ne pouvais pas

ne pas me sentir pleine

 

et mon dieu

je me suis sentie

aussi vide que sa mère à 4 heures 25 du matin 

 

[Versió original en fracés]

 


 

 

 

Rapi Kaur

Llet i mel 

Edicions 62, 2022 

Més sobre l'autora, ací 

 

 

dilluns, 2 de maig del 2022

QUIMERA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quimera

Es duro el trabajo de la pesadilla, es duro

arrastrar de día el carro de las marionetas.

Leopoldo María Panero

 

Ningú no va moure cap dit

mentre se solsia l’univers.

Ningú no va besar els teus ulls

mentre s’esmunyia l’existència.

Ningú no va llegir aquells versos

mentre cosien amb fil d’aram

el somriure dels innocents.

Ningú va escoltar el silenci de la mar

mentre cisellaven el marbre dels morts.

Ningú va obeir l’ordre del coronel

mentre els condemnats acaronaven

la boca de l’escamot d’afusellament.

 

Sols el foc

escriurà un instant

imperceptible, minuciós

                                       i càlid

la nostra quimera.


Josep Ballester

Llibre dels somnis

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací

dijous, 13 de juliol del 2017

[OMBRA DE TARONGERS...]

(Imatge pròpia)
Ombra de tarongers a l'hort dels somnis, 
devessall de gesmil sobre un llit de setembre, 
àngel d'ulls clucs mentre arbores la bandera, 
palmeres, pluja, sàlvia i espígol. 
Sento anar-se'n la neu dels ulls 
illa avall on ballen d'ànsia les barques, 
xarxa de boira on em menjo l'enyorança 
de besar-te.
Joan Terol
La pluja nòmada
Amós Belinchon, Ed., 1994
Més sobre l'autor, ací