3
El bes dels morts retorna a visitar-me
cada vegada que una branca es mou
al jardí astut de la memòria vella.
No és el record que em bressa i em despulla
l sentiment amb què conec la vida.
No és pas tampoc la brisa que remou
fulles perdudes, càntics oblidats,
perquè tot bes va sempre a la deriva.
El bes dels morts em torna soledats
on sempre més seré l’esclau del viure.
Llibre
gris
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
COLORS D'AMOR
Adéu, amor, les campanes s'adormen
i a dins de tu i a dins de mi la nit
i la tardor compten silents les hores
que ja han passat, per negar-ne l'oblit.
Serem demà i a prop de mi tu plores
perquè no vols i jo no vull la fi;
del cel, amor, en pengen rares cordes
i ens dón la mà un elf d'anhel diví.
El cos tot nu, la pell lila de lluna,
els mots sagrats i amor encara més,
el foc que encenc, que fa clara la runa
del món sencer, i el primer i l'últim bes...
trenquen el temps com si trenquessin vidre,
lluny de l'abans i més lluny del després.
Aor
Amadeu Oller, 1976
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ÀLGIA
El cos, aigua embassada,
una bastida sense cap mesura de seguretat.
I així el dius, el cos,
com dius la fam o dius la set,
tràmits només que compassen els dies
fins que l’adeu es faça necessari.
I així el vius, el cos,
com una imposició inamovible.
Així d’inestimable la certesa,
l'atzar cruel que vaga per la carn
sense un disseny estricte ni acurat.
No és respectable així la vida en aquest cos.
Com menjar o com beure.
Autòmats sense pes per ancorar-se al bes.
El crit
Onada Edicions, 2023
Més sobre l'autora, ací
(Imatge noidentificada presa de la xarxa)
un record
és un vers
escrit en l'aire
jo no vaig tornar
de dins del rusc
on envelleixen
el seu to desnerit
uns colors maldestres
només tinc aquests dies
i núvols per amputar
la seua nit enfurida
cauran llençols i rellotges
dormiran la set
d'un infinit
que m'ha sabut aprendre
el dolor de l'inútil
si aquest vers
escrit en l'aire
a penes plou m'acarona
en caure al buit
vaig
perdent fins a l'ombra
fins I’essència ridícula
del bes.
Dies de pols i pintura tendra
Ed. Pont del petroli, 2017
Més sobre l'autor, ací
Del
senillar
que
vora l’aigua creix,
ple de
gerdor
vinclant-se
al vent:
el verd
més fresc.
Del
roig brusent,
que és
al capvespre la flama ardent,
potent
fulgor,
tot
proclamant el vent ponent:
la llum
candent.
Del
bell collverd
que a
l’Albufera viu,
ànec
preciós,
fent de
la vida un desafiu:
el verd
joliu.
Del
blau marí
que
s’enfosqueix a l’horitzó,
acaronant
el cel blavós
que del
rubor es fa turquí:
el bes
més fi.
L'Albufera. Palus Naccarum
Bromera Edicions, 2014
Més sobre l'auor, ací
| (Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi) |