CREPUSCLE

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Crepuscle

 

Tot i que avui els sucs del crepuscle

són corones d’espines, ira de llangardaix,

com quan era més jove a estones m’ompl

les butxaques de velluts i llunyanies.

Me les ompl de pensaments balsàmics,

d’intervals lírics, de cistelles de fruita,

de resplendors i ecos de la terra promesa:

rius i vinyes, mel i horts, coure i ferro.

Després, ¿el buit total, ni un bri d’herba?

 

Antoni Vidal Ferrando

Entre dues fosques

Proa Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací 

[SABIA NOMS QUE EREN...]

(Imatge pròpia)

Sabia noms que eren iridescències

i travessaven jardins. Sabia indrets

on creixien en majestat les meravelles

i els nèctars substantius dels clars de lluna,

on creixien les papallones de la imaginació.

¿Ara quin frenesí m’ha empès

inevitablement

cap a presidis encerclats d’herba negra?

Plou sense treva ni pietat dins grans silencis.

Antoni Vidal Ferrando

Si entra boira no tendré on anar

Proa Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací