EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antoni Ferrer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antoni Ferrer. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 de desembre del 2022

EL SILENCI

Aquest poema potser és uns dels últims escrits i publicats pel gran poeta Antoni Ferrer. Està inclòs en el llibre Silenci publicat per Trencatimons Editors i l'Ajuntament de la Vall d'Uixó dins del projecte Poetes & Cia. d'enguany. La fotografia que l'acompanya és de Nel·lo Navarro.

 

(A Jesús Girón Araque i Manuel Francesc Navarro del Alar)

Quan per fi callaran vent i flauta de jade,

¿Velaràs en teu vult amb el gest de comiat pudorós de les ales,

o tindràs el coratge d'acarar el silenci més enllà del silenci?

¿....................................................................?

Que tampoc no sabem, de ser tu, què hi faríem.

(l'Eliana, 22 d'abril de 2022)





dimarts, 4 d’octubre del 2022

QUASI PER IGNEM

 (Imatge nodentificada presa de la xarxa)

QUASI PER IGNEM

I Cor., 3,15

 

Ab que no em tocs l'esperit que a Tu sembla

A. MARCH

 

Si em dic Antoni, si Ferrer, m'ajusta

el Ferrer que va ser, l'Antoni que és,

i el què i el qui seré, demà sorprés,

tan de través com crema el foc la fusta.

 

Que ara que l’edat a porta tusta,

ni puc ni vull escriure a l’inrevés

la vida que em va dir un dia: «Vés,

sembra llavor contra la mort adusta››.

 

Ni vull ni puc desviure res de res:

del que he estimat farà la mort garbera;

del blat i el jull, gavella en malentés.

 

Si Empar i Andreu guardats en la panera,

m'aconforma que els faces teus al pes

quan m’isca el nom, fet fum, per la fumera.

 


Antoni Ferrer

Cant temporal

Ed. Tàndem, 2002  

Més sobre l'autor, ací i ací. 

 

dilluns, 1 d’agost del 2022

ESBÓS PER A UNA MODERNA PIETAT EN MARBRE


La secció francesa del WPM (World Poetry Movement), Le Merle moqueur – WPM France, publica al seu mur de Facebook un poema meu en francés, català i castellà sobre la guerra dins de la secció ”CHAQUE JOUR UN POÈTE DU MONDE S'EXPRIME CONTRE LA GUERRE”.

 

CROQUIS POUR UNE MODERNE PITIÉ EN MARBRE

Ni le fils ni la mère n'ont encore de nom. 

Antoni Ferrer

Sans vie, les pavés

débordés de la mort, débordés de guerre ;

la dignité mal nourrie.

En plein air,

le corps déchiré est déjà défiguré et ensanglanté

sur des dalles polies pour le passage de piétons terrifiés. 

Seules les mains de ta mère te protégeaient.

Seulement la pierre inclémente vous accueille.

Cela devait arriver :

mal nés, bâtards, cachés derrière

les tables de bureau, ont engendré la guerre.

Personne ne voulait arrêter

le discrédit des misérables ;

personne, même pas le dieu impitoyable

qui tue le temps insurgé des innocents.

L'horreur infatigable qui défait les volontés

et les illusions se sont nichées en toi.

Et maintenant ton sang est versé ;

ta gloire de travailleur anonyme, intacte et immense ; 

votre corps, cependant, est cassé et tué.

Ce jour-ci, déjà, pour toi, tout est silence.

Que la Terre Mère ait pitié de vous.

Jesús Giron Araque

----

Original en catalan :

ESBÓS PER A UNA MODERNA PIETAT EN MARBRE

Ni fill ni mare tenen nom encara. 

Antoni Ferrer

Absent d’esma, les llambordes

curulles de mort, curulles de guerra;

la dignitat desnodrida.

A la intempèrie,

el cos esventrat jau en desfigura i sang

sobre lloses polides pel pas dels aterrits vianants. 

Només les mans de la mare t’arreceren.

Només la pedra inclement t’acull.

Havia de passar:

mal nascuts, malparits, amagats rere

taules de despatx engendraren la guerra.

Ningú volgué aturar

el descrèdit dels miserables;

ningú, ni el déu impietós

que degolla el temps insurrecte dels innocents. 

En tu ha niuat l’horror incansable

que deshabita voluntats i il·lusions.

I ara, la teva sang és vessada;

la teva glòria d’anònim obrer, intacta i immensa; 

el teu cos, però, desfet i occit.

Ara, ja, tot t’és silenci.

Que la Terra Mare hi haja pietat de tu.


----

Traduction en espagnol :

BOCETO PARA UNA MODERNA PIEDAD EN MARMOL

Ni hijo ni madre tienen nombre todavía. 

Antoni Ferrer

Ausente de ánimo, los adoquines

rebosantes de muerte, rebosantes de guerra;

la dignidad desnutrida.

En la intemperie,

el cuerpo reventado yace en desfigura y sangre

sobre losas pulidas por el paso de los aterrados peatones. 

Sólo las manos de la madre te cobijan.

Sólo la piedra inclemente te acoge.

Tenía que pasar:

mal nacidos, malparidos, escondidos detrás

de mesas de despacho engendraron la guerra.

Nadie quiso detener

el descrédito de los miserables;

nadie, ni el dios impío

que degolla el tiempo insurrecto de los inocentes.

En ti ha anidado el horror incansable

que deshabita voluntades e ilusiones.

Y ahora, tu sangre es derramada;

tu gloria de anónimo obrero, intacta e inmensa;

tu cuerpo, sin embargo, deshecho y exánime.

Ahora, ya, todo te es silencio.

Que la Tierra Madre tenga piedad de ti.

dissabte, 25 de desembre del 2021

CODA

(Imatge pròpia)

CODA

 

Vivim d'una paraula que nosaltres no hem dit

i n'esperem una altra que tampoc podem dir.

Som nascuts a una vida que no hem encés nosaltres

i n'esperem una altra que no se'ns muira mai.

No és nostra la primera ni l'última paraula.

Ni nostra la llum última.

Ni l'última figura sobre el llenç on pintem.

Ens apropem, a penes,

a esbossar en la tela la forma fugissera

que en el llenç preexistia i la llum ens promet.

I assagem i provem,

hi tomem i esperem, corregint clarors i ombres,

enriquir el retrat amb figures penúltimes,

amb paraules penúltimes.

I estem sempre de pas,

penúltims com la llum de la vida tan breu,

com la presència:

com l'agret en el trèvol i el roig en la rosella.

No és nostra la paraula, ni la llum, ni la forma

que encara preexisteix en espera secreta

i que intentem al llenç.

La intentem com pregunta, persistent, irresolta,

com última pregunta, que no podem respondre:

si després de la mort s'hi val que hi haja vida,

si abans i per tothom no la hi ha haguda.


Antoni Ferrer

Lux Aeterna (dins Poesia Completa 1979-2021)

Institució Alfons el Magnànim, 2021

Més sobre l'autor, ací i ací

diumenge, 25 de març del 2018

NOS AUTEM

(Edifici de la Gerència. Alts forns de Sagunt)
NOS AUTEM

Canten altres l'orgull mineral de la Serra Menera,
deportat i abocat a l'alt forn i a la fosa,
sublimant-se en fumeres de foc i en fulgor siderúrgic,
laminant-se en acer, cuirassant-se invencible.

Canten altres el vent parcial des del port per al nòlit
del raïm i les mares i holandes i cítrics,
la Gerència elegant i el Casino dels pròcers
d’envanits furgadents i raquetes de tennis.

Canten altres els murs i els merlets i els herois
que es guanyaren, traïts, la corona i el nom.
I el sol reverberant, contra els escuts ja inútils,
en incendi postrem sobre la Quarta Planta. 

A nosaltres, en canvi,
                                      no ens convé altra glòria 
que la de la ferralla que oxidada torna 
indefensa com sang escampada a la terra. 
O que la de la pedra que ultratjada resta 
insepulta a extramurs i que mai serà marbre 
ni mai podrà plorar, com un tors mutilat, 
allò que fou tan viu i és ara a penes petja. 

A nosaltres, en canvi.  

Antoni Ferrer
Entre la pedra i el ferro (Poetes pel patrimoni de Sagunt)
Onada Edicions, 2017
Més sobre l'autor, ací i ací

dilluns, 16 d’octubre del 2017

PAÍS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PAÍS

a Toni Ferrer

Petit país que has patit
des que obrires els ulls: la mar dintre les nines
i els ametlers florits,
cadascuna de les petges que has deixat en descobrir
les fraus que el clivellen i els cims
més enlairats; de nord a sud, com un ventall ofert
o un espill sagrat.

Compartim aquest país
en el foc que encara bat en cada paraula dita
d'infant, de jove, d'ancià;
i compartim el desig que aviat es despentinarà
com una fera ferotge que ha sofert
jou i en diu prou,
i avant.


Maria Fullana
Els déus no abandonen Antoni (Homenatge a Antoni Ferrer)
Onada Edicions, 2015
Més sobre l'autora, ací

dilluns, 12 de setembre del 2016

POETES LLETRAEDETANS: ANTONI FERRER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PARÀFRASI I EL·LIPSI
A Lluís Roda

Infeliços, els hòmens: 
podem fer, de segur, que els cecs s'hi vegen, 
que els leprosos, de purs, tornen al fòrum, 
que els coixos boten i que els sords hi senten, 
que un dia es trobe un altre allò que ara se'ns perd irremissible.
O també, fins i tot, 
que els pobres reben 
la nova nova que se'ls lleva el deute, 
que el Banc Mundial, magnànim, el condona, 
que El Corte Inglés és gratis. 
Infeliços, els hòmens.

Antoni Ferrer
Cant temporal
Tàmden Edicions, 2000
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 30 de gener del 2016

POEMA AMB DATA (LXXII): CÀNON BREU PER A UN ORATORI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
VARIACIÓ 6
CÀNON BREU PER A UN ORATORI
(CÀNON A LA SEGONA)

Als xiquets de la plaça de Sant Felip Neri. Barcelona, 1938

¿On és la vida que a la plaça reia
El trenta de gener del trenta-vuit?
¿On és la glòria sobre el mur, que els tiples
Cantaven amb veus gràcils, on la joia
Coral de les veus blanques
Alçant-se en oratori i esculpint-se
Amb la gràcia dels jocs quotidiana?
¿On la frescor de les formes florents?

Ací fitava els blancs la mira telescòpica.
I el trenta de gener del trenta-vuit,
Ací la pava calculà la posta.
Ací les hèlixs barrinaven l'aire.
Ací sobrevingué, per mà cruel, metralla.
Ací fou degollada la innocència.
Ací les bombes van asclar la forma
De la carn venidora i deflagrada.

   Que cap mà no arrebosse el mur de Neri
Ni el trenta de gener del trenta-vuit:
Que ens facen mal, perennes,
En callat Oratori d'Innocents,
Les formes que la mort allí els robava.
Que noms i candeletes il·luminen
Cada forat amarg, cada esvoranc,
Cada plor dels xiquets, inult, inconsolable.

Fins que, vençuda, la mort els les torne.
Del trenta de gener del trenta-vuit.

Antoni Ferrer
Variacions Goldberg
Editorial Denes, 2015
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 7 de juliol del 2015

VARIACIÓ 13: SET I SAL

(Imatge no identificada presa de la xarxca)
Amida al límit l'intradós de l'ànima, 
L'àmbit precís del buidament, la xifra 
Del cor batent fins a l'adéu exacte: 
La mesura, que fou, de l'alegria. 

I escandalla't els motles del desésser: 
L'endins on et dissols en pianissimo, 
Les notes de la vida ja en silenci, 
L'hora abolida que dolor t'acusa. 

Cal que els inventaries. Qui els recorde 
Sabrà com reomplir-los d'inaudible. 
Que mai, del buit, no se'n partrà la forma: 
Que és fam de tot i gust de poc, l'absència. 
i set i sal, la forma de la música. 
L'absència n'és llavor: calla i espera.

Antoni Ferrer
Variacions Goldberg
Editorial Denes, 2015
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 1 de març del 2015

PERIPLE

Aquest és el poema meu que apareix en el llibre homenatge al poeta Antoni Ferrer Els Déus no abandonen Antoni, publicat per Onada edicions.                                     
(Il·lustració d'ÀNGEL CARRERAS DEVIS feta ex professo per al meu poema)
                                                                       a Antoni Ferrer, poeta.
                                                                                            Inconsútil.

Sabem ben poc del llenguatge ocult
del vertigen de l’efímer viatge.
No intuïm que més enllà de l’aigua
salabrosa per on naveguem
tot és foc en un cos provisori,
còdol adust que roda furtiu
sota unes aigües crepusculars.
Nauxers d’una nau esquarterada,
guarnits d’un nimi i antic viàtic,
entercs i altius, ens reconeixem
en cada gest, en térbols esguards,
en l’ànsia captiva del viure.
I ens obstinem a bastir imperis
sabent de la seua finitud.
Incauts, habitem la maltempsada
dels records, vençuts, com ho farien
els vents insubmisos de la pena.
I esdevenen nostres els petits
refugis de la paraula certa,
les seues insubornables nafres
i la seua virginal argila.
Obtusos i incrèduls, confiem
que la vela de la nau, fins ara
inconsútil, mai s’esquinçarà.
Després, reblerts de perplexitats,
maleirem l’escanyolit viàtic
i la nau que ens ha dut al naufragi:
aquest habitatge on clou els ulls
l’alba desvalguda dels desigs. 

Jesús Giron Araque
Dins de Els Déus no abandonen Antoni
Onada Edicions, 2015

dilluns, 2 de febrer del 2015

[HAVER NASCUT, ENCAR QUE HEM DE MORIR-NOS]

(Hemera Technologies/AbleStock.com/Getty Images)
Haver nascut, encar que hem de morir-nos. 
Haver plantat, encar que no hi collim. 
Per ser curats, és per ço que ens ferim. 
No hi ha enderroc, si no volem bastir-nos. 

El que perdem és perquè vol buscar-nos. 
Quan esgarrem, hem de cosir més prim. 
Tots els estius madurem en raïm. 
Fugen les illes per a retrobar-nos.  

Desestimar no deroga l'estima.  
Fem del revés tapissos de bescara.  
Rescabalem les hores de la rima.  

El que ha sigut perviu, serà el que és ara.  
I ara va sent el que demà s'anima.  
Haver viscut se'ns torna creu i cara.

Antoni Ferrer
Cant temporal
Tàmden Edicions, 2000
Més sobre l'autor, ací