(Dona planxant. Picasso. Museu Guggenheim)
[...]
Tu credi di
esistere, bardata di argentí,
la corona in
testa di regina madre,
i piedí chiusi
dentro scarpe felpate,
il ventre
fasciato dentro bende fatate.
E invece sei
morta. La tua vita l'hai persa
nel momento che
ti sei lasciata spaccare
la carne dalla
testa molle e lucida del
primo figlio
adorato che sa di paraffina.
La morte certo è
dolce e pudica.
Se poi una morta
fa anche le faccende di casa,
e lava e stira e
cuce e risponde sí sígnore,
ecco trovata la
soluzione degli enigmi familiari
Una mofia si può
anche venerare e baciare e
colmare di
tenerezze e ambigue carezze filiali.
[...]
-----
[...]
Tu creus existir, abillada amb argent,
al cap la corona de reina mare,
els peus tancats en sabates pelfades,
el ventre enfaixat amb faixes encantades.
I tanmateix ets morta. Vas perdre la teva vida
en el moment en què et deixares trencar
la carn per aquell cap moll i lluent del
primer fill adorat que té gust de parafina.
Certament la mort és dolça i púdica.
Si després una morta fa també les feines de casa,
i renta i planxa i cus i contesta sí senyor
vet aquí la solució dels enigmes familiars.
Una morta es pot fins i tot venerar i besar i
agombolar amb tendreses i ambigües carícies filials.
[...]
Dones Meves
Edicions Alfons el Magnànim, 1992
Més sobre l'autora, ací
[Traducció d'Antoni Arca]