(Imatge: Joan Navarro)
|
El sol anava omplint l’estança
amb una pols groga i diàfana.
Ho he recordat en despertar-me:
amor, avui és el teu sant.
I per això enllà de les finestres
fins la nevada llunyania és càlida,
i per això fins jo, la insomne,
com una combregant dormia.
amb una pols groga i diàfana.
Ho he recordat en despertar-me:
amor, avui és el teu sant.
I per això enllà de les finestres
fins la nevada llunyania és càlida,
i per això fins jo, la insomne,
com una combregant dormia.
Poesia completa
Edicions de 1984, 2009
Més sobre l'autora. ací
[Traducció i edició de Jaume Creus]