EL
PES DE LES ALES
A cada
casa un buit,
a cada
pas un paisatge de silenci.
Francesc Bernàcer
Aprèn
una vegada més
a
mirar la bellesa escàpola del món
tan
atentament que et puga sorprendre
sempre
resolta en una veritat
senzilla
com
la set
abans
del glop d'aigua,
com
un arbre
que
somnia a contrallum tot l'horitzó.
Mira-la
un colp més sense amagar-te gens
rere
l'escorça de mots
escrits
a rajaploma
o
pervinguts amb el corrent tenaç
de
rius que vessen sang.
Al
capdavall ets fill de la lentitud
d'una
mirada, de l'obstinació
en
uns mateixos angles i llums,
dels
pòsits amargs del temps
i
els escorrims d'una veu
que
es mou per les venes
amb
el seu batec sempre confús.
Procura
que els mots s'alcen lleugers
com
el vol dels ocells
que
travessen els vespres dels teus dies
i
el seu cant
que
toscament evoques
i
perfàs entre els silencis.
Que
tot el pes
siguen
ales per a aquest viatge
que
no acaba. Amb veritats
senzilles
com
la set abans del glop d'aigua,
com
l'arbre que es fon amb l'horitzó.
Passatge
Edicions
del Buc, 2022
Més
sobre l’autor, ací
[L'autor recita ací el poema]