CANÇÓ DELS SUÏCIDES

 

(Fotomuntatge fet per mi a partir d'imatges no identificades preses de la xara)

CANÇÓ DELS SUÏCIDES

 

Aquí nosaltres som legió,

som els que diem al món no.

Som els bojos d’amor total

i la rutina ens va fatal,

Maiakovski, Safo, Claudel,

sense l’amor la vida és gel.

 

Aquí nosaltres som legió,

som els que diem al món no.

Els que l’ambició ens ha perdut

i al xoc pel poder ens han vençut,

els Brut, Hitler, Joan d’Aragó,

a Wall Street n’érem munió.

 

Aquí nosaltres som legió,

som els que diem al món no.

Els que la realitat trobem

bruta i en el món no encaixem,

els Pavese, Plath, Ferrater,

tal com està això no ens convé.

 

Aquí nosaltres som legió,

som els que diem al món no.

Els que hem perdut el món de vista

presos d’angoixa alienista,

16 som els Àiax, Wolf i Van Gogh,

per pau la mort ens sembla poc.

 

Aquí nosaltres som legió,

som els que diem al món no.

Els que amb el seu pes fora mida

ens va esclafar com cucs la vida,

respirar ens va fer intolerable,

propi i estrany insuportable.

 

Albert Mestres Emilió

Cançons

Edicions 62, 2025

Més sobre l’autor, ací

[DOS MIL VINT: PRIMERA MEITAT...]

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

dos mil vint: primera meitat — sense cap malaltia greu
sense cap enemistat greu — de feina tanta com en vulguis
he tingut carxofes patates — porros espàrrecs maduixots
taronges nespres i cireres — he vist les alzines de Caldes
el llarg carrer de Bucarest — i la placeta de Ceret
he tingut l’amor d’elles dues — el frec a frec del dia a dia
he llegit Pijuan i Jünger — i les poesies de Brecht
he fet Amor pur a La Seca — he enllestit una altra novel·la
tot això i de cop la pandèmia — i el món trastocat i girat
                                     com un mitjó

 

Albert Mestres 

Elegies de Caldes

Edicions 62, 2023

Més sobre l'autor, ací  

[VOLDRIA SABER NEDAR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

voldria saber nedar

en les aigües del teu cos

endinsar-me en els enfonys

trobar-hi estrelles de mar

i somriure a una medusa

capbussar-me entre les roques

trenar algues i corals

i fer-ne aletes dorsals

remuntar el delta frondós

rodolant-te per l’esquena

i ser-ne un palet de riu

repicant amb cloc somort

fins a arribar-te a la font

que raja fresca entre molses

i beure’n l’aigua tan clara

com el meu somni llunyà

Albert Mestres

Poemes intestins

Edicions 62, 2018

Més sobre l'autor, ací