 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
L'agost és un recolze del camí encés de record.
L'agost l'habiten dies d'emergència en el tacte.
L'agost és un ritme de braços des d'un seté que
agiten els llums artificials de Bilbao.
L'agost és un viatge al nord de les meues
despulles.
L'agost, el vint-i-quatre, és un pont de boques
sobre la ria del desig.
L'agost em grata les venes ara i és un palpís de
soledat en els dits de la tristesa.
L'agost, aquell agost teu i meu, previ a les
pluges.
L'agost i Kanala, la bella latitud de la maresma
que ens omplia les mans.
L'agost, Aste Nagusia.
L'agost de les cartes i de les melodies d'herba en
l'ascensor.
L'agost i les històries d'Àfrica quan se'ns fonien
les parpelles amb els bedolls.
L'agost i ja no existeix la casa ni el telèfon, ni
el balcó del teu pit quan naixien les llàgrimes.
L'agost i l'odi gelat d'oblit com una porga per a
l'amor.
L'agost, i una platja nua que ha imaginat un
adàgio com un ganivet a l'esòfag de les paraules.
L'agost, i m'atrevesc de dir-te que encara
t'estime, malgrat les bambolles de mesos que em
bullen als llavis i que no sé si són certes.
Marisol González Felip
Sirimiri (Memòria de llavis)
La Forest d’Arana, 1994
Més sobre l'autora, ací.