Palau d'absències (VI)
Tardes daurades flueixen calmoses
i lleus es decanten als pous del capvespre.
Blau miralleig de les ones i blau obscur del cel
fonent-se en un crit.
Cap campana no retorna
les hores finites que cauen
als pous de l’oblit.
Però en l’horitzó amb tornasols que ara es
tanca
s’encenen guspires que trenquen
el vel de la nit.
Palau
d'absències
Institució Catalana de la Dona, 1993
Més sobre l’autora, ací
D’art i d’amor vaig viure tota,
Sens fer mal al llaarg del camí.
Tosca, Tosca, acte II
L’ART
Sóc ben viu
i el cor batega amb força.
Quan m’envaneix l’àmbit d’absències
m’arriben vells records
gravats dia a dia en la pell,
i amb ells el teu cos gentil
que es dissol en la ment.
Ara només queden
l’harmonia dels gestos
que es dibuixen a la memòria:
un feix de misteriosa llum,
la màgia, la dansa, l’encanteri,
... l’art.
Ombres de memòria incerta
Editorial Germania, 2013
Més sobre l’autor, ací
primavera
plouen merles
estenc els braços, faig voltes, somric davant la lucidesa
a barcelona plouen merles
dels balcons, dels terrats, dels gratacels, dels bens immobles
en general
plouen merles
miro el cel i obro la boca
i plouen merles per impagament, plouen merles per
depressió, plouen merles per mals de mar, plouen merles
per absències, plouen merles per desesperació, plouen
merles per desídia, plouen merles per sistema
i tu ho veus
i jo ho veig
i tots fem com si
com si, com si, com si
Un cowboy crepuscular
Edicions 62, 2023
Més sobre l'autor, ací
Plora el desig d’un
crepuscle: és ja tard per a tardors.
Vicenç Llorca
Bajo esta lápida deicida
sólo reconozco el duelo
del compás las notas
de un piano ahogado
que teclea ciegas sinfonías
de tragedia y aniquilación
a este otro lado del sol
—a medio mundo en luz—
el planeta estalla en mi cabeza
estallan con medias lunas las aceras
las banderas las estrellas hacen añicos
la creencia de un mundo
más humanum et melior
ya todo ha muerto
ya todos han muerto
pero tú sigues estando aquí
bajo tierra y solo
tú y tu generoso esqueleto
alumbrando todos mis días
todas mis ausencias
y la única canción
---
El piano ofegat
Plora el desig d’un
crepuscle: és ja tard per a tardors.
Vicenç Llorca
Sota aquesta làpida deïcida
només reconec el dol
del compàs les notes
d'un piano ofegat
que tecleja cegues simfonies
de tragèdia i anihilació
a aquest altre costat del sol
—a mig món en llum—
el planeta esclata al meu cap
esclaten amb mitges llunes
les voreres
les banderes les estrelles
fan miques
la creença d'un món
més humanum et melior
ja tot ha mort
ja tots han mort
però tu segueixes sent aquí
sota terra i sol
tu i el teu generós esquelet
enllumenant tots els meus
dies
totes les meves absències
i l'única cançó
Medio mundo en luz
Ediciones de la Isla de Siltolá, 2017