ÍTACA, VESTIDA D'ETERNITAT

(Collage: Pere Salinas)

ÍTACA, VESTIDA D'ETERNITAT

 

Vaig navegant

cap al meu far daurat,

l'illa albire

i a la badia el jardí.

 

S'obrin les portes de llum:

Atena m'acull,

Argos em mira i mor,

m'abracen els meus.

 

Brolla i corre la font,

perfum de tots els perfums.

Taste el pa i el vi,

m'embriague de pur present.

 

Cauen les Hores

mil gràcies escampant,

deixaven l'illa

vestida d'eternitat.

 

Entre a l'Hort de mon pare,

plorant li parle de tanta llum

i de la mare, que ja ens espera

enllà del sol i els altres estels.

Elies Monxolí

Odissea, el viatge de Ningú

Edicions 96, 2017

Més sobre l'autor, ací

[Collages: Pere Salinas. Més informació, ací]

COM ULISSES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

De retorn a casa, el viatger guarda

a la mirada blaus intensos d'aquells mars

que va navegar Ulisses, verd d'olivera.

Per moments l'estiu, ardit guerrer, emula

aquell antic periple que ens configura.

Restem enllaçats com la nit a la fosca

a la llegenda del mariner. Pelegrins

incerts nosaltres també plens d'aventures,

sense Circes ni Cíclops. Reduïts

els nostres dies a la condemna

de guanyar un plat de llentilles,

arrossegar el tedi de les hores

                                       i un horitzó planer.

Abocats a una jubilació alimentícia,

casa amb xiprer, oli a la taula,

algun llibre per llegir, converses,

l'alé càlid dels amics i un gos

que ens reconega i ens lladre alegre

                                      quan arribem a Ítaca.

Imma López Pavia

Santuaris

Ed. Denes, 2015

Més sobre l'autora, ací