RECORD DE LA BRETANYA.

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

RECORD DE LA BRETANYA.

 

      Porta cors de suïcides la tarda que s’obri

a l’altra banda del cristall.

      Caminant perdut pel temps que ha fet

malbé les roses, poques coses he trobat per

guardar-hi, o no ho he sabut fer.

      D’altra manera, com havia de fer

tant de mal una copa de conyac trencada

a les quatre de la tarda?

 

      Tota la literatura que he inventat;

tots els jocs que he punxat per les parets;

jo mateix ─invent meu─, són paranys que porten

als soterranis dels jardins quan, amb l’hivern,

és arribada l’hora de tornar a llegir antics

missatges de llum.

      Rellegint-los he recordat aquell migdia,

camí de Sant Tegoneg, quan ens ens omplírem

les mans de llesques de banderes,

de cabelleres de magrana; i, desafiant la pluja,

cantàrem les nostres antigues cançons,

al davant d’uns àngels que ens estimàren

sense comprendre la nostra llengua.

 

Gaspar Jaén i Urban

Les flors de Bruc

Septimomiau, 1978

Més sobre l’autor, ací

EL SEXE DELS ÀNGELS

(Detall de "La verge de les roques" de Leonardo da Vinci)

EL SEXE DELS ÀNGELS

Els ulls em porten a espais improbables.

De fet, la llum s'escapa pels badalls

d'aquest estol de núvols inestables

que fan grisa la tarda. Són treballs

duts a terme per àngels, per diables,

que rondegen arreu, com espantalls

d'un altre temps. I els declare culpables

de la calamitat de tants estralls.

A la ventura em porten aquests ulls,

a aquest àmbit fugaç sense advertència

en què la nit i el dia, com els fulls

del calendari, són l'única essència

que condiciona els anys. I tu sols culls,

del foc i el jaç, la seua incandescència.

Vicent Penya

L'efímer i l'etern

Onada Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací