Feia molt pocs dies que la Laia havia tingut un germanet. Estava molt contenta i el trobava molt bufó. La seva mare li deixava agafar, tenir-lo a la falda moltes vegades i ella, la veritat, hi tenia molta traça. En Nil, encara que era tant petit, li coneixia la veu i la seva olor i només que l'agafava ja estava content.Un vespre que en Nil plorava i la mare ja li havia canviat els bolquers i li havia donat el biberó, la Laia va pensar que segur que li agradaria que li cantés una d'aquelles cançons tan boniques que ella sabia. I va seure al sofà, el va tenir als braços i va començar a cantar fluixet. El Nil, en un moment, va deixar de plorar i abans d'acabar la cançó ja s'havia adormit.
Carme Rosanas
