UN BATEIG SENSE CARAMELS
Abans d’anar-se’n a viure a la ciutat, Miquela vivia en un poblet. Cada vegada que batejaven un xiquet corria fins a arribar davall del balcó de cal menut. Des d’allà dalt els padrins llençaven caramels que tothom s’afanyava a plegar. Miquela se’n recorda molt bé, però a la ciutat no es fa. Avui han batejat sa germaneta sense caramels. Miquela s’ha enfadat una mica, però el que més li ha dolgut ha estat sentir com la mare deia al pare:
- Traurem de l’armari tota la roba vella de Miquela, que la menuda l’aprofitarà.
Com que a Miquela li encanta estrenar roba i no li hagués agradat gens haver de portar els vestits vells d’una germana gran ha decidit celebrar el bateig d’una manera molt especial: llençant tota la seua roba vella des del balcó, potser la gent de la ciutat l’anirà arreplegant com si fossin caramels.
- Traurem de l’armari tota la roba vella de Miquela, que la menuda l’aprofitarà.
Com que a Miquela li encanta estrenar roba i no li hagués agradat gens haver de portar els vestits vells d’una germana gran ha decidit celebrar el bateig d’una manera molt especial: llençant tota la seua roba vella des del balcó, potser la gent de la ciutat l’anirà arreplegant com si fossin caramels.
Gemma Pellisa
