MONTSE, LA NENA OCELL
Com cada tarda, Montse havia tret a passejar la seva gosseta Shiva. Aquell passeig, però, va ser diferent a qualsevol.
Feia molt de vent. Mentre corrien una darrera l’altra, entre les herbes, la nena va sentir molts xiscles que l’obligaren a girar-se d’esquenes al vent, encuriosida. La gosseta va imitar-la. La bufanda i les orelles assenyalaven l’espectacle del cel.
Un bàndol d’ocells es lliscava a sobre d’elles amb les ales esteses, planejant. De repent, es llençaren al buit, fent una carrera a veure qui arribava primer fins a quasi fregar el terra. Shiva bordava esvalotada i va començar a córrer al darrere dels ocells i Montse la va imitar, obrint els braços i sentint que volava...
En arribar a casa, la mare va dir-li:
- Ja ets aquí, carinyo? Pensava que amb la ventolera que fa, tornaries de seguida del passeig.
- Mama, no podia. M’he convertit en ocell.
Com cada tarda, Montse havia tret a passejar la seva gosseta Shiva. Aquell passeig, però, va ser diferent a qualsevol.
Feia molt de vent. Mentre corrien una darrera l’altra, entre les herbes, la nena va sentir molts xiscles que l’obligaren a girar-se d’esquenes al vent, encuriosida. La gosseta va imitar-la. La bufanda i les orelles assenyalaven l’espectacle del cel.
Un bàndol d’ocells es lliscava a sobre d’elles amb les ales esteses, planejant. De repent, es llençaren al buit, fent una carrera a veure qui arribava primer fins a quasi fregar el terra. Shiva bordava esvalotada i va començar a córrer al darrere dels ocells i Montse la va imitar, obrint els braços i sentint que volava...
En arribar a casa, la mare va dir-li:
- Ja ets aquí, carinyo? Pensava que amb la ventolera que fa, tornaries de seguida del passeig.
- Mama, no podia. M’he convertit en ocell.
Pilar
