LA JANA I EL TANO
La Jana està enmurriada perquè com que ha començat a refrescar una mica ja té ganes de tornar a posar-se la jaqueta vermella, la bufanda, la gorreta de llana i les manyoples. És el seu conjunt preferit però el seu pare, quan l'ha vist vestida li ha dit que ni parlar-ne d'anar tant abrigada.
-Però no veus que agafaràs el xarampió tant abrigada? -li diu el pare.
-Però no m'has dit que m'abrigués una mica? -li respon amb una mica de cantarella burleta.
-Jana...una mica...però no d'hivern...Au...treu-te la roba, vinga, i afanya't que farem tard!
Empipada comença a despullar-se, es treu el barret, la bufanda, les manyoples i comença a descordar-se la jaqueta vermella que és la seva preferida. El Tano, que és un bon amic, li recull la gorra com si li estés dient...va, guarda-la per quan vingui el fred!
-No em miris! –li diu al Tano. Tu si que sempre vas ben abrigat!
Fanal Blau
