Tenia poc més d’un mes de vida. Els seus pares l’havien anat a buscar a Mèxic. Es deia Júlia.
Els seus avis, oncles i tietes estaven exultants que finalment haguessin arribat. Els pares havien hagut d’estar ben bé un mes per resoldre tot allò que fos necessari per portar-la fins a Arenys de Munt, el seu poble. I la família sencera estava impacient per a conèixer-la.
Va arribar un diumenge a les 8 del matí. Tots eren a l’aeroport a rebre’ls. Una arribada a l’aeroport es fa massa curta per conèixer una menuda i van decidir anar a casa seva per acompanyar-los i ajudar-los o potser a atabalar-los.
Ningú no havia esmorzat. L’avi satisfet va demanar que algun jove l’ajudés. Es va arribar a la pastisseria.
- Que desitja, el senyor?
- Tot.
- Com?
- Sí, li compro tot, tot el que teniu fet. Avui fem festa grossa!
Els seus avis, oncles i tietes estaven exultants que finalment haguessin arribat. Els pares havien hagut d’estar ben bé un mes per resoldre tot allò que fos necessari per portar-la fins a Arenys de Munt, el seu poble. I la família sencera estava impacient per a conèixer-la.
Va arribar un diumenge a les 8 del matí. Tots eren a l’aeroport a rebre’ls. Una arribada a l’aeroport es fa massa curta per conèixer una menuda i van decidir anar a casa seva per acompanyar-los i ajudar-los o potser a atabalar-los.
Ningú no havia esmorzat. L’avi satisfet va demanar que algun jove l’ajudés. Es va arribar a la pastisseria.
- Que desitja, el senyor?
- Tot.
- Com?
- Sí, li compro tot, tot el que teniu fet. Avui fem festa grossa!
Autora: Carme Rosanas
Conte amb 150 paraules justes! Basat en una història real.
