CLONC!
―Que no i que no!
No pensava fer-ne cas! Sempre estaven igual: açò no ho faces, allò no ho digues, ací no vages... Els grans es passaven vint-i-quatre hores al dia donant instruccions, que avorrits!
Però aquell dia Jana va decidir que ja n’hi havia prou: faria el que li donaria la gana! Per exemple, si volia saltar damunt del sofà, saltaria i ja està.
―I no m’aturareu! Saltaré i saltaré i salt... clonc!
(Es veu que el sostre era una mica sord i no havia sentit que ningú no podia aturar-la...).
-- De llegums i moniatos, no te'n fies, que fan flatos.
