CUALLADA DE CARBASSÓ I PEBRE NEGRA

Més senzill imposible, és el títol que li donaria a aquest primer plat o aperitiu perquè en 10 minuts el tens fet. Això sí, l'has de fer antelació perquè es prén fred de la nevera.

Aquest fet, el fa ideal per aquells àpats que tens on has de servir vàries coses ja que aquest aperitiu el tens dins la nevera ja emplatat i tot i només l'has de treure, posar-li el pebre negre, el picatoste i portar-lo a taula. També lliga molt bé amb una gamba per sobre per exemple.

Té una textura finíssima i es nota que menges carbassó. Jo els vaig servir en envasos de vidre d'iogurt  i a més de bons queda molt bufona la seva presentació.

INGREDIENTS: (Surten uns 6 gotets) 

- 400 ml. llet sencera
- 100 ml. nata líquida
- 1 carbassó petit (d'aproximadament uns 150 grams) 
- 1 sobre cuallada Royal 
- 1 pèssic de sal

 PREPARACIÓ:

 - Netejar molt bé el carbassó ja que no el pelarem i posar-lo a coure al vapor (jo el vaig fer al microones a l'estotx Lekué i en dos minuts ja el tenia fet. 
- Triturar el carbassó cuit amb la nata líquida. 
- Posar a coure la meitat de la llet a foc lent. 
- Disoldre en la meitat de la llet que no tenim al foc el sobre de cuallada fins que no quedin grumolls. 
- Quan estigui a punt de bullir la llet que tenim al foc, afegir-li les altres dues barreges: la de la nata líquida + carbassó i la de la llet + cuallada i posar una miqueta de sal.
- Remenar molt bé uns segons fora del foc fins que s'integri tot i tornar a portar al foc i esperar fins que torni a bullir sense deixar de remenar.
- Un cop torni a bullir retirar del foc i servir immediatament als gots. 
- Reservar fins que estigui a temperatura ambient i després conservar a la nevera fins el moment de servir. 
- Abans de servir a taula, afegir pebre negre molta i un picatoste a cada got. 

Espero que us hagi agradat. Als nostres convidats els van agradar molt i penso repetir el plat pel proper dinar o sopar doncs com us he comentat és molt fàcil de fer. També podeu probar a versionar-lo amb altres verduretes o ingredients  enlloc de carbassó.

BOMBONS DE GARNATXA I FORMATGE BLAU

Ja fa temps que us volia ensenyar aquest aperitiu i tot i que pel facebook ja havia avançat la fotografia no volia trigar més en pujar la recepta. És un aperitiu trencador que impacta molt tant pel color com pel seu sabor però us puc assegurar que agrada molt i deixarà amb la boca oberta als vostres convidats.

Nosaltres el vam fer en un sopar informal amb amics i com viuen a San Sebastian vam intentar fer uns aperitius que estiguéssin a l'alçada dels pintxos que estan acostumats a tastar per aquelles terres. No sé si ho vam aconseguir (ells ens van dir que sí) però vam intentar sorprendre'ls.

Us animo a que els prepareu. No son gens difícils i podeu fer les variacions que cregueu.

La idea d'aquest bombons la vaig treure del bloc de l'Eva, el Fresa & Pimienta que està ple de propostes innovadores i aperitius molt originals. En el seu cas ella preparava uns bombons de cabernet amb mousse d'anxova i jo vaig pensar que aquesta combinació que us proposo també podria maridar molt bé.

Ara sí, us deixo amb la recepta:

INGREDIENTS: (surten unes 20 semiesferes)

* Per la gelatina de garnatxa:

- 250 ml. de vi negre garnatxa 

- 1 cullerada sopera de gelatina vegetal (jo vaig fer servir aquesta de Sosa)

* Per la mousse de formatge blau:

- 40 g. de formatge blau

- 100ml. de nata líquida

- 1 pèssic de sal

- 1 pessic petit de mantega

- 1/2  fulla de gelatina de reposteria tipus Vahiné

PREPARACIÓ:

* Començarem preparant la mousse de formatge blau:

- Posar a hidratar a un bol amb aigua freda la mitja fulla de gelatina.

- Escalfar a un cassó la nata líquida amb la mantega i afegir el formatge esmicolat.

- Anar remenant amb una cullera fins que tinguem el formatge ben fos i integrat amb la nata.

- Escalfar fins que arrenqui el bull i retirar del foc.

- Fondre en la salsa la mitja fulla de gelatina i remenar bé per aconseguir que aquesta s'integri perfectament.

- Repartir la salsa de formatge blau en el motlle de semiesferes tipus aquest i congelar.

- Esperar un mínim de 3 hores perquè quedi ben congelada la mousse.

* Ara prepararem la gelatina de garnatxa:

- Posar a escalfar el vi i quan estigui calent el retirar del foc i afegir la gelatina en pols i remenar bé.

- Retirar el motlle del congelador i d'un en un anar punxant les semiesferes amb un escuradents i anar-les sucant per la gelatina de vi que ha d'estar encara calenta. Retirar l'escuradents amb l'ajut d'una forquilleta i dipositar les esferificacions en culleres o en un plat. 
- Als de la fotografia els vaig posar una mica de pols de festucs picadets per sobre i feia un bon contrast.

OBSERVACIONS:

- Si la gelatina s'espesseix molt podeu anar-la escalfant per recuperar la textura líquida i si us ha quedat des del principi molt espessa podeu afegir més vi i barrejar o bé un rajolí d'aigua i barrejar.

I ja ho tenim!!! ja veureu com sorprendreu i el millor de tot és que podeu fer la vostra pròpia versió incorporant i modificant els ingredients de la mousse i del exterior al vostre gust.

Com sempre us dic, si us animeu ja sabeu que estaré encantada de rebre les vostres aportacions i fotografies.

 

MOUSSE D'ALBERGÍNIA ESCALIVADA AMB FORMATGE DE CABRA GRATINAT I ESPAI DE CUINA SU

Hola!!!!

Semblava que aquesta entrada no arribava mai i és que ja fa més de dues setmanes que no publicava res. Al rebost tenia cosetes interessants pendents de compartir i entre elles estava aquesta que us proposo avui. Es tracta d'una recepta salada i senzilla que ens introdueix en el món dels fumats i que vaig tenir el plaer d'aprendre al taller que ens va convidar la Su el passat 15 de febrer i de després fer-la a casa amb èxit.

Voleu aconseguir que una albergínia escalivada tingui gustet de brassa havent-la fet a un forn convencional? doncs aquest és el vostre post. Aquí us explico com aconseguir-ho sense haver d'adquirir cap estri nou. I qui diu escalivada, diu tonyina, sardines, salmó o qualsevol altre aliment al que li volgueu donar aquest perfumat de brassa i aquest toc fumat.

INGREDIENTS:

* Per fer la crema:

- 3 albergínies
- sal, pebre
- 250 ml. de nata líquida 
- 100 gr. de rulo de cabra

* Per fer el fumat:

- 1 branqueta de farigola
- 1 branqueta de romaní
- 1 wok o cassola o suport per coure al vapor que tingui tapa.


PREPARACIÓ:

- Primer haurem d'escalivar les albergínies: les rentem, els hi fem un parell de talls per cada banda, les pinzellem abundantment amb oli i les posem a una plata per anar al forn folrada amb paper de forn i coberta per sobre amb paper d'alumini i les posem al forn a 250º de dalt i de baix durant aproximadament 1 hora.
- Un cop escalivades, les pelem i reservem la polpa que l'anem dipositant a sobre d'un plat o paper d'alumini per posteriorment fumar-la.
- Per preparar el fumat necessitarem un wok o cassola per coure al vapor que tingui dues alçades. Si ho fem a un wok col·locarem la polpa de l'albergínia a un plat a sobre de la reixeta del wok i si ho fem a una cassola per coure al vapor col·locarem la polpa de l'albergínia a sobre de la reixeta del vapor ja que a la part de baix serà on farem el foc que fumejarà i que fumarà la nostra escalivada.
- Posem a la part de sota del wok o cassola les branquetes de farigola i romaní i calem foc amb un bufador de cuina o amb algun metxero. 
- A continuació i molt ràpid posem a la part de dalt l'accessori del vapor amb la polpa de l'albergínia a sobre i la tapa. En el cas del wok posem la tapa només ja que l'accesori ja el tindrem fixat.
- Tapem i si veiem que no és hermètic el recipient segellem les vores amb paper film per evitar que el fum s'escampi.
- Deixem que l'aliment s'impregni del fumat aproximadament 15 o 20 minuts. Si el deixem molta estona pot agafar massa gust i pot ser incòmode al paladar ja que picaria. És convenient anar tastant la intensitat que agafa i tornar-la a posar una estona més si creiem que encara no té prou gust.
- Un cop estigui la escalivada fumada, la posem a un got de túrmix amb la nata, la sal i el pebre i ho triturem tot fins que estigui ben fi.
- Després dipositem aquesta crema o mousse a uns bols petits i esmicolem per sobre formatge rulo de cabra sense crosta.
- Gratinem al forn només amb l'opció grill fins que estigui el formatge desfet.

Us deixo unes imatges de la tècnica del fumat perquè potser visualment és més senzill d'entendre:

I ja tenim unes delicioses mousses amb gust a fumat que podem servir acompanyades de picatostes o torradetes.

I ara us explicaré una mica en què va consistir aquest taller al que em van convidar.
La Su, juntament amb el seu soci i marit, en Txep tenen una escola de cuina en un entorn priviliegiat, al centre de Terrassa, on ha rehabilitat un espai dins el conjunt arquitectònic del s XIX, el Vapor Ros per convertir-lo en una moderna escola de cuina on no hi falta de res. Allà fan classes de tot tipus, unes setmanals, alguns tallers monogràfics sobre temes en concret, també fan classes per nens, classes per grups privats, i un munt de coses més que tenen publicades a la seva web.

En aquest marc idílic és on vaig poder gaudir el passat 15 de febrer d'un taller per bloggers. Allà vaig coincidir amb la Sandra i els Xavi d'Els Fogons de la Bordeta, amb l'Alba i en Jordi i l'Aina d'El Taller de Cuina, amb la Nuni de Cuinetes, amb en Jordi Beumala de Tot és bo el que l'olla cou, amb l'Ivana de My Litlle Things, amb la Bet de Tastarutes i amb l'Eva d'El Cullerot Festuc.

Ja veieu que amb aquesta companyia, en aquest espai i amb aquests mestres la festa estava garantida i així va ser. I si no veieu aquest recull d'imatges:

A més a més de la recepta que us he proposat avui també vam elaborar unes sables de parmesà, uns dauets de bacallà confitat amb sobrassada i mel, un risotto de carnaroli, ceps, verduretes i tallarines de calamar i de postre una panacotta amb compota de fruits vermells i crumble.

No només ens vam emportar les receptes i tèniques com la del fumat que us he explicat avui sinò que vam agafar també molts tips i trucs de coure, tallar aliments i coccions que podrem aplicar a altres receptes o ingredients. I és que en aquests tallers qui cuines ets tu.

I després de cuinar va tocar menjar-nos tot el que havíem preparat. Vam acompanyar el sopar amb un vi del Priorat que em va encantar i que va fer encara més encantadora la sobretaula on no hi van faltar les converses que giraven entorn la gastronomia. I és que no podia ser d'una altra manera.... je,je

Ja m'explicareu què tal us surt la recepta si la feu. I si apliqueu aquesta tècnica a altres ingredients no us talleu en escriure'm i explicar-me la vostra experiència ja que que seria interessant que entre tots ho compartíssim.

TARTALETES DE PASTA DE FULL, FORMATGE DE CABRA I CEBA CARAMELITZADA

Avui us proposo un aperitiu ben fàcil de fer i que acostuma a agradar moltíssim. En els darrers dos mesos l'hem preparat un parell o tres de vegades per àpats amb convidats i és el típic aperitiu que sempre s'acaba.

A més a més està fet amb ingredients senzills que de ben segur podeu trobar a la nevera de casa.

INGREDIENTS: 

- 1 làmina de pasta de full 
- 1 barra de rulo de cabra petit (tipus aquest) a talls
- Ceba caramelitzada (jo vaig fer servir ceba caramelitzada al vinagre de xerés)
- 1 ou batut (per pintar)
- Sèsam negre/blanc o llavors de rosselles per decorar 
- Oli d'oliva 
- Pebre

PREPARACIÓ:

- Folrem una safata de forn amb un paper antiadherent.
- Estenem la làmina de pasta de full a sobre d'aquest paper.
- Tallem amb un cèrcol d'emplatar d'uns 8 cm de diàmetre la làmina de pasta de full. Fem tants talls com puguem perquè surtin el nombre més gran de tartaletes possible però amb una distància de separació entre elles ja que ja és preferible no moure-les perquè no perdin la forma.
- Retirem la pasta de full sobrant.
- Agafem un altre cèrcol d'emplatar (un got o una llauna neta també ens poden servir) d'uns 6-7 cm de diàmetre i marquem cada tartaleta. (això és fa perquè després al pujar quedi una mena de vora feta)
- Pintem les tartalets amb l'ou batut.
- Punxem les tartaletes amb una forquilla.
- Posem a cada tartaleta una cullerada de ceba confitada i a sobre un tall de rulo de cabra.
- Empolsimem amb una mica de pebre molta i decorem amb el sèsam.
- Afegim un fi raig d'oli d'oliva i enfornem a 180º amb el forn preescalfat.
- En uns 10-12 minuts ja estan fetes però com sempre convé revisar-les abans. Es nota que estan fetes quan ja s'han enrossit una mica.

Que aprofiti!!!

Per cert, comentar-vos que el passat dissabte 12 de gener Coure Coulants va fer 4 anys. Tot i que no vaig fer cap entrada especial al bloc, la tinc encara pendent, us comunico als que no consulteu el facebook que vaig fer un concurs exprés a través d'aquesta xarxa social.Vaig sortejar un llibre de receptes de cuina entre tothom que em deixés un comentari proposant-me idees de pastís per poder posar aquesta espelma del número 4. La guanyadora va ser la Meri Alba i la tarta proposada per ella una Devil Food Cake. Als propers dies faré la tarta, li posaré la espelma i la penjaré per compartir-la amb tots vosaltres.

PANNA COTTA DE SALMÓ FUMAT

Fa unes setmanes, vaig tenir uns amics a sopar a casa i vam fer un àpat informal tot a base de tastets. Alguns aperitius dels que vaig servir eren clàssics que ja he fet més d'una vegada a casa i que agraden molt: esferificacions, bombons de foie, però per trobar cosetes noves vaig navegar per la xarxa en busca d'inspiració.

Així és com em vaig topar amb aquestes panna cottes. Son fàcils de fer, es poden preparar amb antelació i feien pinta de ser molt bones.

La recepta la vaig trobar al bloc de la Carme de DulcesBocados, en concret aquí. O sigui que a més a més tenia la tranquilitat de que em sortiria bé perquè ja abans he provat receptes d'ella i han resultat un éxit.

I amb aquesta proposta em presento al repte La Recepta del 15 d'aquest mes de desembre. I aquest mes és especial perquè és el darrer mes de vida d'aquest esdeveniment. Des d'aquí només puc que agraïr als amfitrions la organització mensual i els 24 reculls tant útils de receptes que ens han deixat per gaudir. Entenc perfectament la seva decisió donada la feina que suposa i estic contenta de saber que a canvi de perdre el repte (o de suspendre'l temporalment) gaudirem molt més del seus blocs (aquest i aquest) i de les seves receptes. Gràcies Xavi, Gràcies Sandra i Gràcies Marina.

I ara sí us deixo amb la recepta. L'he modificat una mica pel que fa a les quantitats. En concret, amb els ingredients que us poso a continuació surten uns 14 tastets d'uns 45 ml. (es poden servir en gots d'aperitius o de xupitos)

INGREDIENTS:

- 300 ml. nata líquida de cuinar
- 160 ml. llet sencera
- 30 grans cilantre
- 230 g. de salmó fumat
 - 2 i 1/4 fulles de gelatina
- Pebre negre i cibolet

PREPARACIÓ:

- Hidratar en aigua freda les fulles de gelatina.
- Posar al foc a escalafar un cassó amb la nata i la llet i 30 grans de cilantr.
- Quan arrenqui el bull retirar del foc, colar-lo i fondre en ell les fulles de gelatina.
- Afegir el salmó tallat a trossets i triturar-ho tot molt bé amb la túrmix fins que quedi ben fi.
- Servir la pannacotta als gotets o bols i reservar-ho a la nevera fins el moment de servir (poden estar un dia abans sense problema)
- Just abans de servir empolsimar els gotets amb pebre negra molta i cibolet picadet.




Espero que us agradi. Jo ja l'he cuinat dues vegades i als convidats que els agrada el salmó els ha agradat molt aquesta pannacotta.

MOS DE RAÏM I FORMATGE DE CABRA PER A LA JUDITH

Avui 27 de setembre fa uns quants anys va néixer una de les bloggers més influents del panorama gastroblocaire actual. Una persona alegre, dinàmica, enginyosa amb grans habilitats a la cuina. Una persona agradable que té sempre un comentari amable i sincer sobre allò que prepares.

Quan traspasses la frontera del bloc i la coneixes en persona resulta ser tal i com la imaginaves. La veritat és que és una d'aquelles persones que saps que sempre tens a l'altre costat de la pantalla per opinar sobre allò que preguntis, suggereixis o preparis i també per ensenyar-te les seves propostes gastronòmiques sempre originals i agossarades, en definitiva molt atractives i molt ben explicades amb textos on s'escolen alguns detalls de la seva vida.

Què, ja sabeu de qui estic parlant?

Coneixeu El món de juju? doncs la Juju, la Judith és la que està darrere del bloc i avui és el seu aniversari. No podia estar-me de desitjar-li Moltes Felicitats amb un aperitiu que comptés amb un dels ingredients que més li agraden: el formatge.

I perquè un aperitiu? doncs perquè les seves amigues rul·leres que la coneixen molt bé van pensar que donat que li agrada molt tapejar, una tapa o aperitiu glamourós seria el millor homenatge en el seu dia. És per això que estic desitjant veure quina tapeta li han preparat la Sandra, la Moni i la Paula.

Pel que fa a la recepta, el passat Nadal una amiga meva, la Sandra, va portar a la feina aquest raïm i a tots ens va conquerir. No és cap novetat dir que el raïm i el formatge es porten la mar de bé. Ella, va extreure la recepta d'un dels blocs de capçalera que tenim, el de La Cuina de Casa de la Gemma i aquí teniu la meva versió.

INGREDIENTS:

- Raïm blanc o negre

- Medallons de formatge de cabra

- Festucs o sèsam per decorar

- També podem afegir unes gotes de mel o de crema balsàmica a les culleres (opcional)

PREPARACIÓ:

- Aixafar amb una forquilla el formatge de cabra fins que quedi fet una pasta.

- Treure la part de dalt dels grans de raïm com si fos un barretet i despinyolar els grans i també treure-li una miqueta de la base perquè es puguin aguantar drets els grans.

- Amb una cullera petita anar farcint els grans de raïm amb el formatge fins que sobresurtin una mica

- Decorar amb sèsam torrat o amb festucs trinxats o oberts per la meitat

- També podem afegir un rajolí de crema balsàmica o de mel a les culleres on reposa el raïm perquè potenciarà més el contrast de sabors.

 

Judith, et desitjo que passis un dia fantàstic, que continuïs sent tant feliç com ho ets ara i et desitjo molts èxits i molta sort en tot allò que facis.

Per mi ha sigut una sort molt gran conéixe't i tenir-te sempre a l'altra banda.

Un petó ben fort.

CROQUETES DE RULO DE CABRA I CEBA CONFITADA AL VINAGRE DE XERÉS

Snif, snif, un altre mes que no arribo a temps al repte de La Recepta del 15. En aquesta ocasió els nois dels Fogons i la Marina de Xocolata Desfeta ens proposaven un plat entretingut però resulton i tan versàtil... No he pogut mirar gaire la blogosfera però així pels noms m'encanten totes les variacions que es poden fer de les clàssiques i exquisides CROQUETES.

Les meves son unes croquetes rares. Unes croquetes líquides i delicades perquè com la massa no porta beixamel doncs és més fràgil i el fregit s'ha de fer amb cura si no les volem servir a taula buides. Je,je. De 8 que en vaig fer dues se'm van trencar i les altres 6 van ressistir. Les altres 6 que em van quedar les vaig congelar però encara no sé què tal es fregeixen (em penso que millor però no us ho puc confirmar encara)

Ah, què voleu llegir ja la recepta? doncs aquí la teniu. No cal dir que són mossegades EXQUISIDES!!! de debó que no et pots resistir a menjar més i més i més. I son facilíssimes de fer.

INGREDIENTS (14 unitats)

- 340g. de rulo de cabra
- 3 cullerades soperes de ceba confitada al vinagre de Xerés (en aquesta ocasió aquesta ceba era comprada feta però us dona igualment un resultat excel·lent amb qualsevol ceba confitada que podeu elaborar vosaltres)
- Farina
- Pa ratllat (faig servir el crujiente Cracker que em funciona de meravella)
- Oli d'oliva
- Clara d'ou

PREPARACIÓ:

- Treure la crosta al rulo de cabra i posar-lo en un bol aixafant-lo amb una forquilla.
- Un cop ben esmicolat afegir les cullerades soperes de ceba confitada i barrejar tot molt bé amb les mans o amb una espàtula.
- Deixar reposar la massa a la nevera un parell d'hores perquè agafi consistència.
- Un cop estigui freda la massa, fer boletes i donar-li formes de croqueta.
- Arrebossar-les amb farina i deixar-les reposar en un lloc fred (però que no sigui nevera)
- Tornar-les a arrebossar amb farina. (és important fer una capa que després amb la calor permeti aïllar el formatge de cabra de la calor un cop estigui al foc.
- Batem la clara d'ou amb una forquilla fins que escumi una mica.
- Suquem les croquetes a la clara d'ou batuda i per últim passem pel pa ratllat.
- Tornem a posar les croquetes a la nevera perquè estiguin ben fredes i no s'estovi la massa interior.
- Posem oli d'oliva en una paella i quan sigui ben calent fregir les croquetes (és millor que l'oli les cobreixi totalment i així no les hem d'anar girant ja que tal i com us he dit el formatge és torna líquid i al més petit porus se'n surt de la croqueta)
Les que us resisteixin hauran merescut la pena perquè són molt bones.





Que vagi de gust!!!!!!!!!!!!!!!!

Per cert, dir-vos que queden 5 dies per donar per finalitzat el termini per preparar coulants i enviar-me'ls pel concurs. Si no us heu animat fins ara... encara esteu a temps. I els que ja us heu inscrit no em digueu que el proper cap de setmana no pot ser perfecte per preparar un coulant. Penseu que no me'l menjo jo sino que el gaudiu vosaltres. Je,je. Les bases aquí.

Li dedico aquesta entrada a la meva germana que divendres va ser mare. I li dono la benvinguda a la nostra estimada i desitjada Arlet!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

HAMBURGUESES DE PATATA I CEBA AMB HERBES PROVENÇALS

Feia molt de temps que tenia ganes de fer aquestes hamburgueses, batejades com "tortitas" al llibre de les que vaig extreure. I no ha sigut fins aquest cap de setmana que se m'ha presentat l'oportunitat. Amb les adaptacions necessàries com ja és característic en mi, hem obtingut una nova manera de menjar patata i ceba. I com porten patata, he pensat que era una molt bona proposta per presentar al concurs Chef Pimienta Rosa del mes de novembre que girava entorn a aquest tubercle.

La recepta és molt senzilla i és ben original com a guarnició o bé per acompanyar una amanida com per exemple aquesta de ruca que hem fet avui.

El toc que li donen les herbes provençals és bo. Només s'ha de prendre una precaució mentre s'elabora i és que com els ingredients son crus s'ha de fer a la planxa a foc baixet perquè no es cremi per fora i es cogui bé la patata per dins.

Aquí us deixo la recepta:

INGREDIENTS (Per 4 unitats):

- 800g. de patates
- 150g. de ceba
- 1 cullerada d'herbes provençals
- 1 culleradeta de sal (jo vaig posar sal fumada que li dona un toc molt bo)
- Oli d'oliva

PREPARACIÓ:

- Pelar les patates i ratllarles.
- Pelar la ceba i ratllarla.
- Dipositar la ceba i la patata ratllada a sobre d'un drap de cuina net i apretar bé amb les mans perquè marxi tota l'aigua i deixar ben seca la ceba i la patata.
- Després afegir les herbes provençals i la sal i repartir-la bé per la massa.
- Aixafar la masa i fer la forma de les 4 hamburgueses o "tortitas"
- Deixar-les una estoneta embolicades en paper film a la nevera perquè agafin bé la forma
- Escalfar una planxa o paella amb un rajolí d'oliva.
- Quan l'oli sigui ben calent posar les hamburgueses, marcar-les i després abaixar el foc i deixar que es coguin bé per dintre.
- Emplatar-les.

FONT:

Love Food

Que vagi de gust!!!!

XIPS DE MONIATO

Quin ritme més dolent que porto aquest octubre pel que fa al blog. Buff, no sé que ens passa que darrerament anem desbordats. Em penso que igual encara no hem agafat el ritme. I és que aquestes setmanes han estat plenes d'imprevistos. Sempre hi havia algun extra que ens desbaratava els horaris... la rentadora averiada,la bateria del cotxe descarregada,el sofà a tintoreria... En fi, un cop que sembla que tot ha tornat a ser com era abans (menys les nostres butxaques, es clar) intentarem recuperar les regnes.

Aquest mes d'octubre està sent molt atípic també pel que fa al temps perquè tot i que darrerament la caloreta s'exten més enllà del setembre, això d'aquests dies ja és massa. Quina calor, quina xafogor. Sort en tenim dels reptes com els de la recepta del 15 que ens acosten ingredients molt de tardor com el moniato per fer-nos sentir ...doncs que estem a la tardor!!! si més no pel calendari.

El moniato no és un ingredient habitual a casa nostra i m'hagués agradat fer servir d'excusa el repte per preparar alguna cosa més original amb ell però és que fa temps que tenia moltes ganes de fer xips de moniato i a més a més comptava amb un estri de cuina nou que tampoc havia fet servir abans, la mandolina. O sigui que tenia molts números de ser el plat a preparar i efectivament així ha estat.

Els xips de boniato son un pica-pica fantàstic. La dolçor del moniato combina molt bé amb la sal maldon i el pebre que s'afegeix després i com cruxeixen...han agradat tant a grans com a petits i només pel senzill que son val la pena posar-s'hi a preparar-los.





Em penso que us posaré la recepta més curta que he posat mai:

INGREDIENTS:

- 1-2 moniatos
- Sal maldon
- Pebre negra molta (opcional)

PREPARACIÓ:

- Tallar el moniato molt, molt primet amb la mandolina preferentment o també queda molt bé tallar-lo amb el pelador de patates tipus encenalls allargats.
- Posar en una paella o cassola abundant oli d'oliva suau
- Quan l'oli ja és ben calent anar posant les làmines de moniato. Posar-les en vàries tandes perquè si no s'enganxen i no es fregeixen igual
- Sabrem que estan quan comencen a agafar lleugerament el color i el fregit perd intensitat però aproximadament era poc més d'un minut (això és orientatiu; a mi la primera tanda se'm va socarrimar una mica)
- Deixar-les reposar en un plat sobre paper absorvent perquè eixugui l'excés d'oli.
- Empolsimar les xips amb la sal maldon i el pebre negre.

Boníssimes!!!!!!!!!!

CANELONS SURIMI "MAR I MUNTANYA" AMB VINAGRETA DE MEL

Canelons surimi "Mar i Muntanya" o canelons de surimi farcits de pollastre a l'ast, tonyina i fruits secs. Podeu triar el nom que més us agradi d'aquests dos o rebatejar-lo amb un altre.
Al juny vam anar convidats a dinar a casa de la Sandra, el Roc, el Xavi i la petita Arlet i la Sandra ens va sorprendre amb aquest primer plat. Bé, no era ben bé igual que aquest perquè jo he variat la recepta perquè pogués ser mar i muntanya però la idea original era seva.

I perquè la he adaptat a mar i muntanya? encara no ho sabeu? doncs perquè les germanes blocaires, la Judith i Mònica i l'Yves al Memòries d'una Cuinera ens reptaven aquest mes de setembre a fer la versió del Mar i Muntanya que nosaltres volguéssim i jo he volgut participar amb aquesta adaptació.

En realitat es tracta de falsos canelons ja que enlloc de pasta, l'embolcall del caneló és el mateix palet de surimi que s'ha de desenrotllar per poder-lo farcir. Pel que fa al farcit aquest porta pollastre a l'ast (sobres del diumenge, sí, què passa? ja,ja) que perfectament és substituible per pit de pollastre o el que s'us acudeixi ja que és un plat que accepta moltes variacions. És un primer plat atractiu que servit fresquet i amb aquesta vinagreta resultarà irresistible pels vostres convidats o perquè no per vosaltres mateixos.

Va aprofiteu que encara fa calor i que la tardor no arriba per tastar-los.

INGREDIENTS CANELONS: (2 persones)

- 150g. de palets de surimi fresc (son uns 9 palets; jo vaig triar la marca Krissia)
- 25g. fruits secs (nous, pinyons, ametlles i avellanes)
- 75g. pollastre a l'ast o pit de pollastre cuit(planxa, vapor, microones)
- 1 llauna petita tonyina en oli d'oliva(sense escòrrer gaire el suc)
- 30g. d'olives
- Sal (opcional; millor tastar la barreja abans d'afegir-ne)
- Oli d'oliva
- Un rajolí molt petit d'aigua.
- Un rovell d'ou dur esmicolat per decorar

PREPARACIÓ CANELONS:

- Esmicolar el pollastre, la tonyina, els fruits secs i les olives amb la picadora. Jo ho faig per separat ja que no necessiten la mateixa estona o potència els fruits secs que les olives i així evito que es trinxin massa alguns ingredients.
- Afegir a la barreja d'ingredients esmicolats un rajolí d'oli i unes gotetes d'aigua per lligar una mica el farcit i que ens sigui més fàcil emprar-lo.
- Rectificar de sal, pebre i orenga si creieu necessari per fer més gustós el farcit. (jo no li vaig afegir res perquè ja el trobava molt gustós)
- Desenrotllar els palets de surimi delicadament evitant que es trenquin.
- Omplir-los amb la barreja i tornar-los a enrotllar.

INGREDIENTS VINAGRETA DE MEL:

- 100 gr. d'oli d'oliva
- 5 gr. de vinagre xerés
- 5 gr. de vinagre de mòdena
- 1 cullerada de mostassa de Dijon
- 15 gr. de mel

PREPARACIÓ VINAGRETA DE MEL:

- Batre tots els ingredients amb el túrmix o amb les barnilles elèctriques fins que quedi la salseta ben lligada.

I ja ho tenim això. Un cop fets els canelons els amanim amb la vinagreta, els hi posem l'ou filetejat per sobre i afegim una mica de cibulet ben picat per guarnir. I ja només ens queda menjar-nos-els.

CROQUETES D'ALBERGÍNIA

Avui he tornat a recordar perquè fa tant de temps que no feia croquetes. I és que les croquetes donen moooooolta feina i qui em digui el contrari que m'expliqui com ho fa... suposo que amb la thermomix facilitariem el procés de fer la bexamel i la massa però el donar-li la forma, passar-les per farina, passar-les per l'ou, passar-les pel pa ratllat i fregir-les ... això no ho fa cap màquina ...o sí? (si en sabeu d'alguna m'ho dieu). D'altra banda si realment tens la estona per fer-les valen molt la pena perquè no hi ha res com una bona croqueta casolana acabada de fer. Cruixent de fora i molt tendre de dintre.

La idea de fer les croquetes me la va donar el certamen HEMC # 56 al qual no participava des del mes d'abril i que em va portar al cap una recepta molt bona de croquetes que havia llegit al web gastronomiaycia. D'aquí vaig treure la recepta tot i que com sempre vaig fer unes petites variacions: la quantitat d'albergínia, el tipus de formatge, la forma de fer la bexamel. És per això que us posaré la recepta que vaig seguir jo i amb la que surten unes 20 croquetes mitjanetes (els nens em deien que eren massa grans...).Si voleu seguir la original que està molt ben explicada aquí teniu l'enllaç.

INGREDIENTS PER LES CROQUETES:

- 350g. d'albergínia escalivada
- 30g. de formatge parmesà
- 1 ceba
- 40g. de farina
- 250ml. de llet
- 1 nou de mantega
- 1 cullerada sopera d'oli
- sal
- pebre negre i nou moscada (opcional)

PEL ARREBOSSAT DE LES CROQUETES:

- Farina
- Dos ous batuts
- Pa ratllat (vaig fer servir el que recomana la recepta, el crujiente pan craker i la veritat és que les croquetes queden boníssimes perque son supercruixents)

PREPARACIÓ DE LES CROQUETES:

- Escalivar l'albergínia al forn a 180º tapada amb paper d'alumini i durant una hora aproximadament (jo per estalvi energétic vaig aprofitar que el cap de setmana havia fet pollastre al forn i vaig posar a l'albergínia fent companyia a la plata del pollastre)
- Tallar a bocinets l'albergínia i reservar.
- Tallar la ceba o ratllar-la i coure-la a foc lent amb mantega o oli fins que enrosseixi
- Dissoldre la farina en un rajolí de llet i remenar fins dissoldre els grumolls.
- Un cop la ceba estigui rossa afegir el contingut d'aquest got a la paella i anar remenant.
- Afegir la resta de la llet i no parar de remenar fins que la salsa comenci a espessir-se. Si veiem que està espessint-se massa sempre podrem anar incorporant llet tot i que amb aquesta recepta es tracta de fer una bexamel consistent per poder formar després les croquetes.
- Generalment quan s'inicia l'ebullició la salsa arriba al seu punt òptim. En aquest moment retirar del foc, incorporar els trossets d'albergínia i reservar.
- Rectificar de sal. És el moment d'afegir el pebre negre o la nou moscada (opcionals)
- Afegir el formatge i tornar a remenar.
- Un cop estigui ben freda la massa anar donant forma a les croquetes. (és inclús més fàcil si la massa es deixa d'un dia per l'altra a la nevera)
- Passar les croquetes primer per farina, després per l'ou batut i per últim pel pa ratllat
- Fregir amb abundant oli d'oliva

I ja estan llestes per menjar. Que vagi de gust!!!

Us deixo una seqüencia del procés de fer croquetes...

MINIQUICHES D'ESPINACS I FORMATGE DE CABRA

Intueixo que la meva passió creixent pel món de la cuina s'ha notat molt a casa i una bona prova d'això la vaig trobar a la Diada de Sant Jordi ja que els dos llibres que em van regalar eren de cuina. "La cuina et dóna joc" i "La cuina salvavides" ambdos de la Mireia Carbó.

Les receptes de la Mireia m'encanten. Contenen ingredients accesibles, estan ben explicades, són combinacions molt atractives. Potser, si li hagués de canviar quelcom al seu llibre...li afegiria fotos. També és un punt, però el fet d'imaginar-te'n un plat a partir d'una recepta. Bé, al que ànavem... que havia d'estrenar el llibre i la primera recepta per fi ha arribat.

Aquestes miniquiches d'avui són una versió de la recepta Quiche d'espinacs i formatge de cabra.

I sense més preàmbuls us explico la recepta.

INGREDIENTS: (Per 4 miniquiches fetes en ramequins de 9 cm de diàmetre i uns 3,5 cm d'alçada)

- 1 masa brisa (jo la vaig comprar feta)
- 300 g. espinacs
- 150 g. formatge de cabra (tipus rulo o qualsevol similar)
- 150 ml. nata líquida
- 2 ous
- Sal
- Pebre
- 4 talls de poma

PREPARACIÓ:

- Bullir o coure els espinacs uns 15 minuts i els deixem escòrrer perquè treguin tota l'aigua.
- Escalfar el forn a 180º (amb l'escalfor de baix)
- Folrar 4 motlles individuals amb la pasta brisa(*) . Al damunt posar paper de forn o de plata i cobrir amb mongetes o cigrons secs.
- Coure els pastissets amb els llegums, al forn ja calent durant uns 10 minuts.
- Passat aquest temps, retirar els pastissets del forn i treure els papers i els llegums.
- Amb l'ajut de la batedora elèctrica, barrejar la nata amb els ous, un pessic de sal i pebre.
- Omplir els motlles amb els espinacs i la barreja de la nata, i esmicolar el formatge de cabra per tota la superfície.
- Afegir un tall de poma a cada motlle.
- Tornar a posar la quiche al forn i coure-la durant uns 20-30 minuts més (jo ho vaig fer només amb l'escalfor de baix)
-És bona calenta, freda o tèbia.

(*) La masa brisa que jo vaig fer servir era rodona i el que vaig fer és tallarla en 4 parts iguals. Per poder adaptar cada part al seu motlle vaig fer una pilota amb cada porció de massa i la vaig estendre amb el corró fins que donava l'ample dels motlles. Després vaig folrar cada ramequí amb la seva part de masa apretant amb els dits perquè s'ajustés bé. Per fer les quiches individuals queden molt bé els motlles tipus tartaletes individuals però com jo no en tenia vaig fer servir aquests ramequins. Potser no queden tan bé però també en surten bons.

Que vagi de gust!!!!

HUMMUS

Avui han vingut els pares i la meva germana i el meu cunyat a dinar a casa i entre virus i encostipats he aconseguit fer un esforç i cuinar-los algo decent per celebrar el meu aniversari.
Ahir no les tenia totes amb mi que poguéssin venir perquè no em veia amb cor de fer res però pas a pas i de mica en mica he anat fent el que volia i ells que són molt agraits m'han felicitat moltíssim perquè els ha agradat molt tot. I jo els felicito a ells per haver-se atrevit a venir en aquest context tan poc saludable.

De primer els he fet un aperitiu a base de :

- Focaccia de ceba
- Torradetes amb paté
- Hummus

De segon els he preparat uns filets de llaminera de porc amb poma i formatge de cabra (veure aquí)

I de postre un pastís, mousse de iogurt grec i llima.

En aquest post us explicaré la recepta de l'hummus tot i que no tinc mides exactes. I em fa ràbia perquè jo mateixa aquests dies passats anava buscant una recepta d'hummus que contingués mesures precises i al final i després de trobar-ne una no les he fet servir. Tal i com em comentava la companya d'oficina, la Muntsa, he anat combinant els ingredients una mica a ull fins aconseguir una textura i un sabor que m'agradessin. I la veritat és que ha agradat molt. Tot i així us faré una aproximació de la recepta.

INGREDIENTS:
- 250g cigrons cuits
- 2 cullerades de postres de tahin (crema de sèsam)
- 1/2 gra d'all
- Unes gotes de suc de llimona
- Un pessic de sal
- Un rajolí d'aigua
- Un rajolí d'oli d'oliva suau i també d'oli d'oliva verge

PER DECORAR:
- Pebre vermell dolç
- Un rajolí d'oli d'oliva verge

Amb torradetes, amb palets, com acompanyament, amb verduretes cruixents sucades, sola, ummmmmmmmm està boníssim.



Que vagi de gust!!!!

BOMBONS DE FOIE

Ara mateix poc de gust em ve parlar de menjars. Ja se sap que aquestes dates nadalenques ens fem un fart de menjar en abundància de tot i trobo a faltar la sensació de tenir una mica de gana o el desig de quelcom de menjar. No puc donar la culpa només a les dates nadalenques ja que als darrers 10 dies que encara no eren Nadal he fet 3 sopars de grup força abundants i un dinar de feina pica-pica on cadascú aportava un plat creat per ell. (En un altre post us parlaré del dinar de feina que vam fer i de les suculències que van portar les meves companyes i company)

Bé, la recepta que us vull explicar avui és una recepta que vaig aprendre al Taller de Tapes creatives que vam fer al restaurant La terrassa del museu l'any passat (en concret dos dies abans de que nasqués l'Arnau). Jo no sé si va ser el desig de la xocolata que tenia aleshores però el sabor d'aquell aperitiu em va deixar marcada. Haig de dir que és una combinació atrevida i que no a tothom agrada. Al dinar de feina que vaig fer ja ho vaig presentar així, o us agrada molt o no us agrada gens. El cert és que més aviat va agradar molt.

El secret de l'encant d'aquests bombons radica en tenir una mousse de foie molt tendre per dins embolcallada d'una cruixent capa de xocolata negra i la combinació al mossegar-la és molt bona tant de textures com de sabors. Evidentment si no us agrada ni la xocolata ni el foie absteniu-vos de fer-la.

Aquí va la recepta tal i com ens la van explicar el Raul i la Sílvia, els cuiners de La Terrassa i tal i com la faig jo.

Amb aquestes quantitats em surten uns 10 bombons de 2 cm de diàmetre aprox.

INGREDIENTS BOMBONS DE FOIE

- 1 bloc de foie gras (vaig fer servir el Mas Pares)
- 1 pessic de sal (al gust)
- 1 pessic de sucre llustre
- 1 cullerada de brandy
- 125 g xocolata negra de cobertura (vaig fer servir Nestle Postres)

Treballem el foie amb una forquilleta fins que s'estovi una mica. Afegim la sal i el sucre i el brandy i continuem barrejant els ingredients fins que la pasta quedi toveta i ben barrejada.

Posem la massa en una màniga pastissera o bé amb una cullereta anem omplint un motlle de cavitats petites (uns 2cm aprox) o glaçonera preferentment de silicona per facilitar el desemmotllat.

Congelem el motlle amb la massa dintre. El procés del congelat és bàsic per poder després recobrir-les bé de la xocolata.

Un cop està totalment congelat preparem la cobertura de la xocolata fonent la xocolata de cobertura al micro i removent fins que estigui totalment desfeta.

Treiem el motlle del congelador,anem punxant cada un dels glaçons de foie amb un escuradents i els anem passant un a un per un bol on hi ha la cobertura de la xocolata. Per treure l'escuradents ens ajudem amb una forquilla petita. Els deixo reposar en un silpat (preferentment) o paper de forn on no s'enganxin i un cop els tinc tots els deixo refredar a la nevera fins el moment de servir-los.

És convenient que es serveixin freds perquè així la xocolata exterior estarà cruixent i les textures són més interessants.

Bé espero que us atreviu a fer aquest aperitiu i que si el feu us agradi molt. Muntsa, ja em diràs què tal et surten!!!!

"TARTA A LOS TRES TOMATES"

Diumenge va ser l'aniversari del Marc. Va fer 4 anys i me'l miro i no m'ho crec com de ràpid passa el temps. Ell va estar eufòric tot el dia. La visita de la família, uns amics a la tarda, els regals, més regals, sobretot els regals, vaja que s'ho va passar molt, molt bé. Nosaltres vam decidir fer un pica pica per dinar enlloc d'un berenar i em penso que va tenir força éxit. Erem 12 adults i per dinar a taula es feia massa complex i la idea del berenar no em convencia perquè al ser diumenge de seguida es fa molt tard.

Total al que anàvem, el pica-pica era gairebé tot comprat (no tinc temps de cuinar!!) però un parell o tres de coses sí que les vam fer. Entre elles destaquem la truita de patata, ceba i pebrot verd del Xus, la pasta kataifi amb pinya meva i la pasta de full als tres tomàquets meva. La recepta la vaig treure d'un llibre que li vaig regalar a la meva germana de coques salades.

Com podreu veure la recepta original presenta dues possibilitats: fer tu la pasta de full seguint els passos indicats o bé fer servir una de comprada. Us recordo que tinc dos fills i per tant evidentment vaig triar la opció més còmoda i possiblement menys bona tot i que el resultat final de la coca pel meu gust és espectacular. La resta de la recepta la vaig seguir tal qual amb una altra excepció i és que no tenia tomàquets cherry i en el seu lloc vaig posar unes tires de tomàquets deshidratats conservats en oli d'oliva. El puré de tomàquets secs el vaig aconseguir batent amb la túrmix tomàquets deshidratats barrejats amb una mica d'aigua perquè quedés textura de puré.




Espero que us agradi tant com a nosaltres!!!!!!!!!!

PASTA KATAIFI AMB PINYA

Bé, per fí arriba la primera recepta del blog. La veritat és que no és gaire suggerent un blog que parli de cuina i restaurants i de moment no ensenyi més que fotos i res més. I m´he posat mans a la feina per penjar ràpid alguna recepta. Seguint les peticions de la Gemma doncs començo penjant la recepta de la pasta kataifi amb pinya. Bé, l´idea de la recepta no és meva, ni molt menys. Cap allà novembre-desembre ens vam apuntar amb la meva germana a fer un Taller de tapes al restaurant La Terrassa del Museu. Aquest restaurant ens agrada molt per moltes coses. El tipus de cuina que fan, el tipus de gent que hi treballa i com a valor afegit les activitats tant engrescadores que organitzen. Abans de tenir el Marc havíem anat molt a fer cates de vins i provar menús degustació. Ara que la nostra vida és molt més tranquila només ens dona per fer cursets de cuina i tallers monogràfics d´un o dos dies màxim.
El cas és que en aquest taller de Tapes vam aprendre a fer aperitius molt originals que vam preparar tant per l´esmorzar de l´oficina com per celebrar el Nadal a casa dels meus pares. Un d´aquests aperitius és la Pasta kataifi.
La pasta kataifi és d´origen grec. És una pasta philo però té la particularitat de estar tallada en format de fideus llargs, tipus spaghettis. La textura és exactament igual que la philo. Això exigeix que es treballi de forma ràpida sino es resseca ràpidament. La que nosaltres vam utilitzar era congelada i de la marca Kanaki. Com no tenia gaire temps en buscar un lloc on comprar-la els hi vaig demanar als del restaurant i me la van vendre sense problemes. En aquest cas la pasta va farcida de pinya i porta d´acompanyament una vinagreta de soja i taronja boníssima. Ja em perdonareu companyes d´oficina però la vinagreta només la vaig fer per Nadal.

I ara sí la recepta:

- 1 tall de pinya (natural o conserva. Jo vaig fer servir la natural)
- 100 grs. pasta Kataifi
- Una mica de mantega

Per la vinagreta:
- Oli d´oliva
- Vinagre de xerès
- Una cullerada de salsa soja
- Tres cullerades suc taronja

La preparació és molt simple. Anem separant la pasta kataifi en grups de 6-7 fils. Els pintem amb un pinzell impregnat de mantega per treballar millor la pasta. Emboliquem els trossos de pinya amb la pasta kataifi i ho anem posant en una safata. Si teniu un silpat o safata de silicona millor per evitar que s´enganxin. Posar la safata al forn a 175 graus durant 25 minuts. El temps és orientatiu. Quan es vegi la pasta que es comença a daurar és que ja estan llestos.

Per fer la vinagreta barregem tots els ingredients. També he menjat la pasta amb una altra vinagreta reduida al foc amb mel que també li quedava molt bé.

Vinagreta alternativa
- 1 branca de canyella
- 1 got de suc de taronja
- 2 culleradetes de mel
- Oli, sal i vinagre (jo en vaig fer servir el de xerès)

Preparar la vinagreta posant al foc el suc de taronja amb la mel i la branca de canyella fins que redueixi i ens quedi com un caramel. Afegir el vinagre, oli i sal.

Ja em direu què tal us queda si la proveu a fer!!!