- Marc, vols baixar de l’arbre d’una vegada? Baixa i parlem d’aquestes angoixes que tens! Baixa!
- Iaia, no! No! No serà fàcil que baixi perquè tot el que m’envolta és problemàtic, tot és mentida, començant pel partit de bolei que l’àrbitre no va ser just. És un lladre de partits.
- Tens raó, Marc, però no s’aconsegueix res dalt de l’arbre. El resultat del partit ja no es pot canviar, però si intentar que això no passi més, perquè aquests nois i noies no poden aprendre de la vida tot veient com els resultats no són justos; ells que són el futur.
- És que tot és una merda, una puta merda! Tot! Això i... les injustes guerres. O no veus les notícies, eh, iaia?
- Sí que les veig, i sé que costa que tot rutlli, però també sé que tu i la teva generació podeu fer molt. En primer lloc essent persones honrades, tot tenint les idees clares, que no puguin de cap manera fer que canvieu de parer. Baixa, creu-me!
- Si baixo serà per fotre’m el discurset de torn?
- Escolta maco, que jo tinc les idees prou clares! Perquè nosaltres vàrem tenir les ganes de fer un món millor per a vosaltres, i es va aconseguir. Així que potser que baixis d’aquest arbrot a llegir algun llibre de la nostra història i sabràs a què em refereixo.
- Doncs, iaia, si tens les idees tan clares potser pots acompanyar-me a parlar amb l’entrenador, no?
- Això se’n diu fer xantatge! Però sí crec que puc estar al teu costat. Sols al teu costat, i tu defensaràs l’argument, perquè tu ets el perjudicat i ningú pot defensar millor que tu la teva causa. Marc! Què…? Que en tens per estona? Perquè jo he de fer el dinar per tots, i quan dic tots, vull dir molts.
- Què passaria si em quedés aquí dalt per sempre, iaia?
- M’hauria de quedar palplantada aquí baix, sempre al teu costat.
I m’he quedat, Marc, m’he quedat aquí baix, amb el record de les teves ganes de viure estroncades i la impossibilitat que construeixis un món millor. Potser ho aconseguirà el teu record.
.
Dedicat al meu nét Marc, que ha trobat un arbre dalt del cel on enfilar-se.
.
autora: Teresa Solé, (conte amb 365 paraules justes)
.
Foto de Joan Antoni Febrer
.