251.- Amb un llibre

Mai no havia vist la neu. Sols en sabia de la frescor per les converses dels companys de l'Institut. Tampoc no havia anat mai amb avió, ni amb vaixell. En podia percebre les sensacions per les explicacions que els seus companys n'hi feien dels seus viatges. Però això no li suposava cap problema. Ella, aquella noieta que no havia sortit mai d'aquella Illa tan petita, era una de les persones amb més històries dintre. Ella tenia tot el que una persona pot desitjar en el món. Sabia i entenia moltes de les coses que alguns d'ells mai no podrien ni intuir. Aquells colors, aquelles olors, aquells paisatges que mai no havien vist els seus ulls però que el seu cor i el seu pensament sabien exactament com eren.

Ella tenia els seus llibres, centenars de llibres. Tot el què sabia ho treia d'ells, eren la seva font inesgotable d'aventures, de viatges, d'intriga, d'amor, d'amistat, de terror, de màgia.

Des de ben petita llegir era el que més li agradava fer. Qualsevol lloc i moment li anaven bé per dedicar-lo a una d'aquelles històries que sempre la captivaven, des de fer la volta al món en pocs dies, fins a perdre's pel camí de rajoles grogues amb uns companys ben originals. Els records de la infantesa sempre anaven acompanyats d'un llibre, d'un còmic, d'una revista. Sempre les paraules.

Els primers anys era el pare qui l'hi llegia els contes però als vuit o nou anys ja era ella la que els llegia, al llit, abans d'anar a dormir, i a les tardes quan tenia una estona després de fer els deures de l'escola. Tant s'havia engrescat llegint, que fins i tot a l'escola portava els seus llibres preferits i llegia quan podia, el temps de l'esplai, al canvi de classe. N´hi havia que no ho entenien. Com podia llegir tant? li demanaven alguns. I ella els responia que no podia viure sense llibres, simplement.

Totes aquelles aventures l'omplien i l'ajudaven a conèixer tot el que l'envoltava i a no desitjar res més que allò que tenia, que sempre tendria: els seus llibres i les ganes de seguir descobrint el món a través de les paraules.

.

autora: Tonina, del blog Coses meves (i a vegades de l’escola) (conte amb 365 paraules)

.

81.- Aina

Aquell dia estava contenta, havia anat a veure la seva mare, n'Aina, i l'havia trobada bastant bé, als seus 75 anys era una dona gran però encara conservava un resquill de la bellesa de la joventut. Sempre que podia, i de fet era cada dia, anava a ca seva i estava una estona amb ella fent petar la xerrada i contant-li tots els denous de la feina i de la seva vida. Sempre l'havia entesa i tots els problemes es convertien en petits quan passaven per la mare, com també les bones notícies eren més bones un cop ella les sabia. No havia tengut una vida fàcil però sempre havia transmès als qui l'envoltaven una pau i serenor que animaven i alegraven als seus familiars i amistats. Tots pensaven que n'Aina era una persona molt especial i força diferent.El dia de les noces de la filla, havia estat el dia més feliç en la vida de n'Aina, l'alegria li sortia pels ulls i rebotava en tots els qui la miraven, convertint aquella celebració en una vertadera festa plena d'amor i il.lusió. Per això mateix, també sabia que el dia que li havia anat a dir que es separava d'en Pau s'havia entristit tant que el cel havia ennegrit i de cop va caure un bon ruixat sobre la vila. No sabia si era coincidència però dins seu alguna cosa li va dir que aquella dona, la mare, era un ésser sensible i meravellós. Ja ho diuen, pensava de tant, de mare només n'hi ha una, i la seva, era del tot ben peculiar.

.

autora: Tonina, del blog Coses meves ( i a vegades de l’escola)

.

Títol foto: "Mare i fill", autor: Pablo Hernández Walta (extreta de google).

.

58.- Nit intercultural

Es va despertar tot suat, va mirar el rellotge i va veure que just eren les cinc de la matinada. No recordava gairebé res de la nit passada. Va intentar tornar a adormir-se però no ho va aconseguir. Al final va decidir aixecar-se i fer-se un cafè. Just entrar al bany va trobar alguna cosa estranya, es va mirar la ma i va veure com hi tenia un petit dibuix, era d'un color marró fosc, semblava pintura però no, no era pintura, erahenna. Ho coneixia perquè havia vist altres mans pintades. Com havia acabat amb un tatuatge al braç? No ho recordava. Es va asseure a la cuina i es va prendre el cafè. El seu cap va començar a refer els què havia passat la nit anterior.Recordava, ara sí, la trucada de na Isabel convidant-lo a una festa intercultural. Va acceptar de seguida, tenia molts amics immigrants i li agradava anar de festa, s'ho passava bé, hi trobava coneguts i el menjar li encantava, hi havia molta varietat i tastar coses noves sempre li havia agradat, tenia bon paladar. De sobte va recordar uns cabells negres, llargs i gruixats, una mirada intensa amb grans ulls negres, i un nom: Salma. Estava asseguda a un tabalet a una paradeta de la fireta i tenia amb la ma un pot de henna amb el qual anava dibuixant belles formes als braços de les nines que li demanaven. Ell es va posar a la filera i va esperar el seu torn. Quan ella el va veure va somriure i després de parlar-ne, li va posar lahenna al braç i varen estar junts tota la nit. Aquella noia li havia agradat i ara què hi pensava, tenia el seu nombre de telèfon a la butxaca dels texans.De pressa, va sortir de la cuina i va treure el paperet dels texans. Sí, avui la trucaria i la convidaria al cinema, havien estrenat la darrera peli de Woody Allen, tal vegada li agradaria.

*

autora: Tonina, del blog Coses meves ( i a vegades de l’escola)

*

model de la foto: una persona molt especial per la Tonina

*