*
*
No recordo quan vaig creixer, no sé qui van ser els meus pares, tinc una noció molt lleugera d'on sóc.
Fà un temps allà a baix, cap a ponent, es veia un riu, bé, un riuet, que mica en mica ha desaparegut, cobert per una serie d’el·lements que no entenc.
Sento sorolls molt variats (tots desagradables), sento olors molt diverses (totes desagradables).
Rebo visites comptades, de tant en tant un gos aixeca una cama i em deixa anar un líquid calent. No fa massa uns homes de verd em van amputar les poques branques que anava fent lluïr. Son els mateixos que reguen algun cop l'herba que s'esten als meus peus.
Més sovint, uns homes de blau, canvien les bombetes al meu veï d'abaix, tot i així passa, vull dir passem, moltes nits a les fosques.
Definitivament la meva visió de ponent és decebedora.
Peró si alguna cosa em preocupa és el que he vist creixer a llevant.
No recordo quan vaig creixer, no sé qui van ser els meus pares, tinc una noció molt lleugera d'on sóc.
Fà un temps allà a baix, cap a ponent, es veia un riu, bé, un riuet, que mica en mica ha desaparegut, cobert per una serie d’el·lements que no entenc.
Sento sorolls molt variats (tots desagradables), sento olors molt diverses (totes desagradables).
Rebo visites comptades, de tant en tant un gos aixeca una cama i em deixa anar un líquid calent. No fa massa uns homes de verd em van amputar les poques branques que anava fent lluïr. Son els mateixos que reguen algun cop l'herba que s'esten als meus peus.
Més sovint, uns homes de blau, canvien les bombetes al meu veï d'abaix, tot i així passa, vull dir passem, moltes nits a les fosques.
Definitivament la meva visió de ponent és decebedora.
Peró si alguna cosa em preocupa és el que he vist creixer a llevant.
*
*
*
*
*
*
*
*
*
**
*
*
*
*
*
*
*
**
*
*
*
*
*
autor: patrinsky, blog L'agulla, el paller i les ulleres
*