Mai no havia vist la neu. Sols en sabia de la frescor per les converses dels companys de l'Institut. Tampoc no havia anat mai amb avió, ni amb vaixell. En podia percebre les sensacions per les explicacions que els seus companys n'hi feien dels seus viatges. Però això no li suposava cap problema. Ella, aquella noieta que no havia sortit mai d'aquella Illa tan petita, era una de les persones amb més històries dintre. Ella tenia tot el que una persona pot desitjar en el món. Sabia i entenia moltes de les coses que alguns d'ells mai no podrien ni intuir. Aquells colors, aquelles olors, aquells paisatges que mai no havien vist els seus ulls però que el seu cor i el seu pensament sabien exactament com eren.
Ella tenia els seus llibres, centenars de llibres. Tot el què sabia ho treia d'ells, eren la seva font inesgotable d'aventures, de viatges, d'intriga, d'amor, d'amistat, de terror, de màgia.
Des de ben petita llegir era el que més li agradava fer. Qualsevol lloc i moment li anaven bé per dedicar-lo a una d'aquelles històries que sempre la captivaven, des de fer la volta al món en pocs dies, fins a perdre's pel camí de rajoles grogues amb uns companys ben originals. Els records de la infantesa sempre anaven acompanyats d'un llibre, d'un còmic, d'una revista. Sempre les paraules.
Els primers anys era el pare qui l'hi llegia els contes però als vuit o nou anys ja era ella la que els llegia, al llit, abans d'anar a dormir, i a les tardes quan tenia una estona després de fer els deures de l'escola. Tant s'havia engrescat llegint, que fins i tot a l'escola portava els seus llibres preferits i llegia quan podia, el temps de l'esplai, al canvi de classe. N´hi havia que no ho entenien. Com podia llegir tant? li demanaven alguns. I ella els responia que no podia viure sense llibres, simplement.
Totes aquelles aventures l'omplien i l'ajudaven a conèixer tot el que l'envoltava i a no desitjar res més que allò que tenia, que sempre tendria: els seus llibres i les ganes de seguir descobrint el món a través de les paraules.
.
autora: Tonina, del blog Coses meves (i a vegades de l’escola) (conte amb 365 paraules)
.