El Quim, des de fa uns quants anys, treballa al Parc de Bombers de l’Horta-Nord. També és molt aficionat a llegir, doncs ha de matar moltes hores d’espera al seu treball. Ja fa algun temps que va a la Biblioteca del poble, on treballa la Vanessa, una xicona que ho té tot; és jove, bonica i sempre rient.
Aquell dia lliura, però li diu a la dona que ha quedat amb els companys de feina. Arriba a la Biblioteca i, només entrar, se n’adona de que ella està sola. Tanca la porta per dins i, després de les salutacions formals: “Com estàs?”- “Hola!, me n’alegre de que hages vingut”- “No cal que m’ho digues, ja et veig!”... De sobte, l’abraça, la besa, i veu que ella li correspon. D’un grapat la llança damunt de la taula, que està plena de llibres. Li treu els sostenidors que, quan a penes, poden embolcallar tota aquella abundància. Té els mugrons tibants, com dues cireres, i d’un color que contrasta amb la seua pell, blanca com el gesmil.
Es posen a cardar, embogits per la passió i el deler. Quan li treu les braguetes, aquell pinzellet l’acaba de trasbalsar. El Quim es posa a pensar en una pel·lícula de Disney, doncs recorda que és el millor remei contra l’ejaculació precoç. Aquells pits tan desitjats, reboten com dues colometes desbocades. La penetra pel davant i pel darrere, la llepa de dalt a baix, provocant-li multiorgasmes. La Vanessa mai no ha tingut una experiència semblant. Aleshores, el Quim deixa de pensar en aquell ànec gangós i botijós. Nota les batzegades del sexe de la Vanessa, i no tarda gaire en vessar-se mar endins. Una mar brava i calenta on s’endinsa amb fruïció.
A la setmana següent, van quedar a l’habitació sis-cents-quaranta-una de l’Hotel Vora Fira, al costat de la Fira de Mostres. Ella es va presentar preciosa, com el Quim no l’havia vista mai, però tot va ésser inútil. Ell no va ésser capaç de trempar. De cop i volta, va restar aixafat com un cadell. Trobava a faltar la flaire i el tacte dels llibres.
Autor: Francesc Arnau i Chinchilla